La mostra Jacques Léonard. L’esprit nomade (L’esperit nòmada) és la primera exposició retrospectiva de Jacques Léonard i es celebrarà del 27 de maig a l’1 d’octubre de 2023 al Musée Réattu d’Arles (França), organitzada per la Fundació Photographic en col·laboració amb el museu de belles arts d´aquesta ciutat.

Es tracta d’una cita molt especial, no només per celebrar-se al país natal del fotògraf, sinó perquè també formarà part del programa oficial de Les Rencontres de la Photographie d’Arles, el festival de fotografia més prestigiós del món que tindrà lloc de juliol a setembre.

A més a més, coincidint amb aquest festival, Arles acollirà una segona mostra d’obra de l’autor, també organitzada per la nostra Fundació juntament amb l’Anne Clergue Galerie (més informació al final d’aquesta notícia).

L’esperit nòmada de Jacques Léonard

La retrospectiva Jacques Léonard. L’esprit nomade està comissariada per Daniel Rouvier, director del Musée Réattu d’Arles, i per Maria Planas, responsable de la gestió de l’Arxiu Família Jacques Léonard per part de la Fundació Photographic.

Avinguda del Paral·lel, circa 1960. © Arxiu Família Jacques Léonard

Maria Planas explica com “Jacques Léonard va fotografiar gairebé tota la vida per exigència professional però també personal, i moltes vegades pel simple plaer de captar la realitat tal com la veia. La seva fotografia, compromesa, profundament respectuosa, de composició equilibrada i, és obvi, de gran valor documental, històric i artístic, es va desenvolupar paral·lelament a la seva vida. Una vida caracteritzada pel desarrelament, potser genètic, però també com una opció personal. L’esperit nòmada”.

L’exposició fa un recorregut per la trajectòria fotogràfica i vital de l’autor mitjançant aproximadament 160 imatges -còpies d’època, còpies actuals i retrats-, la majoria inèdites. També exposa les tres càmeres amb què va treballar l’autor, i es projecta el documental “Jacques Léonard. El payo Chac” (2011), dirigit per Yago Léonard, nét de Jacques Léonard, i produït per Curt Ficcions Curt Produccions

De trajectòria nòmada i mirada humanista, Jacques Léonard va començar treballant en els estudis cinematogràfics Gaumont de París i va exercir diverses professions, sempre interessat per la imatge, fins que el 1952 es va instal·lar a Barcelona, ​​on es va convertir en fotògraf professional, treballant per a diversos mitjans de comunicació i creant el seu propi estudi dedicat a la fotografia publicitària.

Léonard ha deixat una important galeria d’imatges que documenten la vida a Barcelona entre els anys cinquanta i setanta: carrers, mercats, festes, parcs d’atraccions, el port, l’espigó i el passeig marítim, activitats esportives (com la Copa Davis i les 24 hores de Montjuïc), fira de mostres, operacions a l’hospital de Sant Pau, nens al carrer… També treballa a diverses localitats de la costa catalana, com Sitges, Salou, Tossa o Vilanova i la Geltrú, retratant l’incipient turisme . Es tracta de fotografies que documenten la realitat social de manera positiva i respectuosa.

A continuació, detallem alguns dels treballs que formen part de la retrospectiva:

Imatge del reportatge “Évadés”. Plaça de braus de Màlaga. Desembre 1943 © Arxiu Família Jacques Léonard

• “Évadés”, 1943
  Les fotografies més antigues que es coneixen de Jacques Léonard daten de l’any 1943. És un petit i valuós reportatge que testifica el pas per Espanya de joves francesos que fugien del feixisme i que van arribar de diferents punts de la geografia espanyola per embarcar a Màlaga direcció a l’Àfrica ia la llibertat el 23 de desembre de 1943. L’historiador Josep Calvet, especialista en el pas de persones pels Pirineus durant el franquisme i el període entre guerres, afirma que probablement és l’únic material gràfic conegut fins avui. episodi històric. Es tracta d’un reportatge amb perspectives i punts de vista innovadors, que evidencien la influència dels corrents estètics avantguardistes apareguts a Europa durant els anys trenta

• “División Azul”, 1954
  Un dels seus millors treballs fotoperiodístics: l’arribada a Barcelona dels components de la Divisió Blava al vaixell Semiramis el 2 d’abril del 1954. L’intent fracassat de 45.000 homes reclutats per Franco per ajudar l’exèrcit nazi a la invasió de Rússia. Les imatges mostren la capacitat de l?autor per transmetre la irrefrenable emoció que provoca el retrobament dels divisionaris que tornaven amb les seves famílies. Igual que “Évadés”, aquest reportatge manifesta l’interès del fotògraf per les conseqüències de la guerra i els moviments de persones que origina.

• Viatge amb Robert Lamouret i Vicky Ross, 1949-1951
  Durant tres anys, Léonard acompanya de gira per Austràlia, Grècia, Itàlia i Anglaterra al ventríloc Robert Lamouret i la seva dona i artista Vicky Ross. Les fotografies, de caràcter familiar, són de gran valor biogràfic i qualitat artística.

Reconegut per documentar la Barcelona gitana

Per descomptat, l’exposició del Musée Reattu també recull bona part del fons fotogràfic dedicat a la temàtica gitana, per la qual Léonard és especialment reconegut, donat que el seu acostament estava molt allunyat del folklorisme d’altres autors coetanis.

Montjuïc. Barcelona, ​​1955. © Archivo Familia Jacques Léonard

I és que, un cop a Barcelona, ​​Jacques Léonard es va enamorar i es va casar amb Rosario Amaya, model d’artistes i d’ètnia gitana, que vivia a les barraques de la muntanya de Montjuïc. Aquest fet va garantir a Léonard un accés a la comunitat gitana de gran intimitat i total naturalitat. que el fa incomparable

L’arxiu conservat de Léonard consta de més de 20.000 imatges. Uns 4.000 negatius i gairebé tres quartes parts de les còpies originals tracten la cultura gitana. Léonard retratava tots els aspectes de la vida quotidiana dels gitanos amb la voluntat de difondre i preservar els trets i les tradicions més significatius d’una cultura en vies de transformació. Les seves fotografies són un testimoni valuós familiar i domèstic, documental i artístic, i constitueixen un dels fons més importants de la cultura gitana.

Retrata rituals lligats al casament i a la mort, els oficis, les festes, la música, els campaments, imatges de romeries i peregrinacions –Rocío a Huelva, Montserrat a Barcelona, ​​Lourdes i molt especialment les Santes Maria del Mar, on va assistir ininterrompudament durant 10 anys– testifiquen les especificitats culturals que l’autor vol preservar.

A més de les fotografies de caràcter documental, Léonard realitza una rellevant col·lecció de retrats, a l’estudi i a l’exterior, d’estètica gairebé pictòrica, tant pel tractament de la llum com per la composició. Aquest treball fotogràfic culmina amb la redacció de “Les quatre fers a l’air”, un tractat inèdit al qual Jacques Léonard va dedicar els darrers anys de la seva vida i que, si bé inclou notes autobiogràfiques, se centra en els trets principals que defineixen la cultura gitana.

Les Rencontres d’Arles i “Les Gitans”

La caravana, Alrededores del Prat de Llobregat, Barcelona, ca. 1960 © Archivo Familia Jacques Léonard

L’exposició “Jacques Léonard. L’esprit nomade” s’inclou a la programació de la 54.ª edició de Les Rencontres de la Photographie d’Arles, el festival de fotografía más prestigiós del món, que es celebrarà del 3 de juliol al 24 de setembre.

Coincidint amb la inauguració del festival, la Fundació Photographic organitza una altra exposició de Jacques Léonard a Arles, titulada Les gitans (Els gitanos). amb còpies  a la venda, actuals i d’època. Complementària a la retrospectiva, aquesta mostra es podrà visitar del 4 de juliol al 26 d’agost a l’Anne Clergue Galerie. El 2020, la mateixa galeria ja va acollir l’exposició Alegria, organitzada per la Fundació Photographic, facilitant que molts col·leccionistes europeus coneguessin per primera vegada l’obra de Léonard

Arxiu Família Jacques Léonard: més d’una dècada amb Photographic

Com que va desenvolupar la major part de la seva carrera com a fotògraf a Espanya, Léonard és un autor encara poc conegut a la seva França natal. En fer coincidir la gran retrospectiva a Musée Reattu amb la mostra Les gitans a Anne Clergue Galerie, Fundació Photographic cerca donar-lo a conèixer definitivament entre el públic francès i internacionalitzar el seu valuós llegat fotogràfic de gran interès artístic, documental i històric.

Com a representant de l’arxiu de Jacques Léonard des de fa més de deu anys, juntament amb els seus hereus, els seus fills Àlex i Santi Léonard, la Fundació Photographic comissaria i promou exposicions, produeix i ven còpies certificades, treballa per a la recerca, gestió i difusió del seu llegat i també pel seu reconeixement popular i institucional, la seva internacionalització i el compliment dels drets d’autor.

Restaurant Long Yuan. Beijing, China, 2008. © Arxiu Ferran Freixa

LEGGI QUI IN ITALIANO

Coincidint amb el prestigiós Salone Internazionale del Mobile, Milano 2023, la Fundació Photographic Social Vision portem a Itàlia l’obra del nostre arxiu representat Ferran Freixa, que tan elegantment va saber capturar l’essència de l’arquitectura, insinuar la vida interior dels objectes o reflectir el pas del temps en espais que un cop van ser habitats.

Del 17 al 22 d’abril de 2023, la mostra L’attesa dell’attimo (L’espera del moment) exposarà una representativa selecció de les seves fotografies a MetroQuality, showroom d’arquitectura i disseny d’interiors, situat a Via Solferino, 24, al districte de Brera, al centre de la ciutat de Milà.

Aquest és el calendari d’activitats que MetroQuality celebrarà aquesta setmana, com a part de la Milano Design Week. Si vols inscriure’t anticipadament ho pots fer a través d’aquest formulari.

Per a consultes sobre el catàleg d’obra a la venda o qualsevol dubte sobre l’Arxiu Ferran Freixa, contacteu amb la Fundació Photographic.

Més obra present a l’exposició “L’attesa dell’attimo” © Arxiu Ferran Freixa

Avui que Joana Biarnés ja és reconeguda com una figura imprescindible a la història de la fotografia nacional, cal redescobrir també la seva mirada al món de la moda. Perquè la primera dona fotoperiodista del nostre país va ser també la pionera femenina a la fotografia de moda a Espanya i fins i tot una de les primeres a nivell internacional.

La seva transcendència en aquest sector queda demostrada a l’exposició Joana Biarnés. Madrid / Moda a pie de calle, que del 28 de febrer al 23 de juliol del 2023 acull la Sala Canal de Isabel II, a Madrid, organitzada per la Comunidad de Madrid i comissariada per l’expert en moda Josep Casamartina, amb la col·laboració de Fundació Photographic Social Vision i Cottet Òptica.

Lourdes Albert i altres maniquins a la Gran Via, en una editorial per a Herrero i Rodero, Madrid, octubre de 1967

La mostra inclou més d’un centenar de fotografies que presenten l’evolució de la moda i de la societat en una època de canvis transcendentals, des de finals dels anys 50 fins a inicis dels 70.

Reportatge “Moncho Street”, carrer Don Ramón de la Cruz, publicat al diari Pueblo, Madrid, 18 de gener de 1968

Biarnés va ser cronista de l’evolució radical que es va produir a la indumentària, del classicisme de l’alta costura a la informalitat del prêt-à-porter. Va col·laborar amb noms cèlebres de l’alta costura pàtria com Miguel Rueda, Antonio Nieto o Juanjo Rocafort , a més de fer seguiment de la presència a Madrid de Mary Quant o Paco Rabanne o de la influència que exerciria André Courrèges des de París, al país veí que la fotògrafa també va tenir oportunitat de freqüentar a lèpoca.

Tots els divendres hi haurà visites guiades a la mostra i el 16 de març tindrà lloc una trobada digital amb representants de la Fundació Photographic, que desgranaran la importància de l’Arxiu Joana Biarnés.

Al llibre editat per Blume i que acompanya l’exposició, trobem un pròleg del fotògraf especialitzat Manuel Outumuro on explica com Richard Avedon, impulsat pel director d’art de la revista Harper’s Bazaar, decideix als anys cinquanta treure a les models de l’estudi per retratar-les a escenaris urbans. El seu experiment va exercir una gran influència entre els joves fotògrafs que començaven a desenvolupar la seva carrera a la indústria de la moda. Entre aquests nous valors, hi havia William Klein i Joana Biarnés, tots dos bons coneixedors de tot el que suposava disparar en exteriors. Opina Outumuro que “d’alguna manera, les seves òptiques podrien ser ànimes bessones, perquè tots dos es van iniciar al carrer, allà precisament on la indumentària es fa protagonista”.

JOANA I LA MODA A PEU DE CARRER

L’actriu i model Rosanna Yanni, amb maquillatge Op Art, a l’Hipòdrom de La Zarzuela, Madrid, 1965

Quan la Joana es va introduir al món del glamour, ja feia temps que treballava com a fotoperiodista, professió en què s’havia iniciat amb el seu pare. El seu treball per la moda s’iniciaria a Barcelona a finals dels anys cinquanta, encara que va ser especialment intens quan es trasllada a Madrid, entre el 1962 i el 1972.

Segons explicava la pròpia Joana, tot va començar el 1959, quan la periodista Pilar de Abia, directora de La Moda en España, li va demanar de col·laborar amb reportatges en aquesta revista que s’editava a Madrid. En paral·lel, va començar a rebre encàrrecs de marques de gènere de punt i banyadors, alhora que la important modista d’alta costura Asunción Bastida li encarregava retratar les seves col·leccions, de la mateixa manera que ben aviat també farien els modistes madrilenys Vargas Ochagavía i Lino Martínez.

Maniquí amb un vestit de paper realitzat amb fulles del diari Pueblo, Madrid, ca. 1967

El 1963, Emilio Romero, director del diari Pueblo, li va proposar treballar-hi com a fotoperiodista i la Joana es va instal·lar a Madrid, cosa que va iniciar una extraordinària col·laboració que duraria gairebé deu anys i donaria peu al millor de la seva producció.

Si el seu treball periodístic va ser excel·lent, a les seves sessions editorials per a Pueblo, la Joana se sentia molt més creativa, perquè quan es dedicava a la moda tenia un rol molt més actiu. És així com la fotògrafa descobreix el plaer de disparar imatges que ella mateixa havia creat i provocat. Ella escollia estilismes, temàtiques, localitzacions, models… De vegades, fins i tot aportava algunes peces pròpies! I és que a la Joana li agradava anar a la moda i gaudia fullejant revistes europees, que clarament van influir en la seva manera de vestir i de mirar i a les quals tenia accés en passar temporades a França amb la família del seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger.

Lourdes Albert, a la dreta, amb altres dues maniquís amb models d’Antonio Nieto a les escalinates del Palacio de la Bolsa. Madrid, abril de 1967

La Joana va tractar la moda amb la mateixa proximitat i sinceritat que la resta de temes que documentava, i aquesta és una de les principals aportacions al gènere. En aquest àmbit, tan donat a les fantasies i la sofisticació, sovint va situar les models al carrer, amb naturalitat, sense buscar escenaris fastuosos o extravagants i va saber captar com ningú l’essència del seu temps.

En aquella època, retratar una model al mig dels carrers de Madrid suposava una provocació. I en la seva voluntat de ser testimoni documental dels primers signes d’obertura d’aquest país, Biarnés també captava en les seves fotografies de moda la reacció d’homes atònits i dones bocabadades. Era la seva manera d’apostar per una certa relaxació de la societat, i a la percepció d’un panorama al què va contribuir visualment amb una bona dosi d’alegria, picardia i frescor.

ORÍGENS DEL PROJECTE

Revisar en profunditat i recopilar la fotografia de moda de Joana Biarnés era un projecte llargament acaronat pel comissari de la mostra, Josep Casamartina i per la mateixa Joana.

Joana Biarnés a l’estació d’Atocha. Dècada dels 70

Van començar a treballar-hi fa anys, amb la col·laboració de Photographic Social Vision i gràcies a l’interès que van mostrar el Centre d’Art Tarragona i l’ajuntament de la mateixa ciutat, amb la participació també de l’Ajuntament de Terrassa, ciutat natal de Biarnés.

Malauradament, la inesperada mort de la fotògrafa el 2018 li va impedir veure’l realitzat. Tot i això, l’entusiasme que ella havia mostrat per aquest projecte, va animar a la resta de l’equip i entitats implicades a continuar treballant en dur-ho a terme. Així, el 2019 es va inaugurar una primera mostra a Tarragona, que el 2020 va viatjar també a Terrassa.

Aquell treball inicial s’ha redoblat, abastant finalment una revisió de més de 25.000 negatius, així com una selecció de totes aquelles fotografies que transcendien l’encàrrec més funcional i aportaven elements més perdurables, tant en qualitat com a nivell conceptual, d’acord amb allò millor de la seva autora, sent una excel·lent aportació tant a la història de la moda com a la de la fotografia.

I és ara, quan el somni de la Joana es compleix amb escreix, en arribar finalment a Madrid, de forma revisada i ampliada, incloent-hi una trentena d’imatges addicionals i fins i tot alguns dels vestits que apareixen a les fotografies, veritables peces de col·leccionista.

S’aporta llum així a una part essencial però poc coneguda de l’Arxiu Biarnès. La Joana es sentiria avui immensament feliç i orgullosa de compartir la seva aportació a la fotografia de moda a Madrid, principal escenari de la seva producció fotogràfica a l’àmbit de la moda i ciutat que li va brindar l’escenari i el context perfectes per desenvolupar la seva mirada i enginy.

VENDA D’OBRA A LA GALERIA BLANCA BERLÍN

Lucía Bosé, ataviada com George Sand, durant el rodatge d'”Un invierno en Mallorca”, de Jaime Camino. Mallorca, 1969.

Paral·lelament, també a Madrid i fins al 25 de març, a la Galeria Blanca Berlín es podrà gaudir d’una selecció d’obres de Biarnés a la venda, que complementa l’exposició “Un don innato”, dedicada a Ramón Masats, qui va ser amic i mentor de la Joana.

Aquesta és la primera vegada que es posen còpies a la venda de Joana Biarnés a Madrid. Recordem que els beneficis d’explotació del seu arxiu es destinen a afavorir el futur del fotoperiodisme per desig exprés de l’autora, fruit de la seva gran generositat i preocupada per l’estat del sector. Per això, des de la Fundació Photographic Social Vision, que custodia el seu llegat i difon l’obra de la primera fotoperiodista nacional, vam crear en la seva memòria la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, que se celebra anualment des del 2019.

Al gener del 2023, vam anunciar que Adra Pallón, fotògraf documental de Lugo (Galícia), és el guanyador de la IV Beca Joana Biarnés amb la seva proposta Demotanasia. La muerte silenciosa de una cultura, su gente y territorio. Los últimos del rural *

Gràcies a la Beca Joana Biarnés, l’autor comptarà amb 8.000 euros per desenvolupar una investigació fotogràfica, al llarg de nou mesos i amb el suport com a tutor de Juan Valbuena, fotògraf fundador del col·lectiu NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i coordinador del Màster Internacional de Fotografia i Gestió de Projectes de l´escola EFTI.

(*): Actualització a juny de 2023: l’autor ha substituït el subtítol inicial del seu treball per Demotanasia. Us derradeiros lumes, que podem traduir lliurement del gallec com “Demotanàsia. Les últimes llars” (com a sinònim d’habitatge, però fent referència també a l’origen etimològic de la paraula “llar”: el foc que proporciona llum, calor i llum per cuinar, llars de foc al voltant de les que es construïen antigament les vivendes).

“DEMOTANASIA”, EL PROJECTE BECAT

© Adra Pallón

A la proposta presentada com a candidata la Beca, Adra Pallón relata així l’origen del projecte: “La meva àvia Josefa té vuitanta-nou anys i viu sola en un llogaret de la província de Lugo. En zones com Galícia, de mitjana, cada setmana queda despoblat un llogaret. La despoblació és un greu problema i ha de ser fotografiat en aquest moment històric, ja que reflecteix la passivitat institucional, plena de violència implícita, que pateixen els habitants d’aquests entorns rurals, la immensa majoria, persones de la tercera edat”.

L’autor també explica que la seva àvia “pertany a la generació que va trencar amb una manera de vida que es basava en una agricultura i ramaderia fonamentalment de subsistència, que va començar a abandonar els entorns rurals buscant altres modes de vida. Moltes persones van migrar per tot el món, d’altres, però, van decidir seguir vivint a la terra que els va veure néixer“.

Pallón exposa que “la demotanasia està definida com «el procés pel qual les persones d’un territori es veuen obligades a marxar a causa d’accions polítiques directes o indirectes, o per omissió de les mateixes. La mort per despoblació és lenta i silenciosa. Despietada amb el territori, la naturalesa i el patrimoni.» La situació no és menys dramàtica per a les persones que habiten o, més aviat, resisteixen al lloc, aquelles que viuen en la més absoluta solitud en una silenciosa, silenciada i mal anomenada Espanya buida . En realitat encara no ho està“, conclou.

BIOGRAFIA D’ADRA PALLÓN

Adra Pallón és un fotògraf documental que, a través de projectes de llarga durada en què empra fotografia i multimèdia, intenta explicar problemes socials presents a la regió o grup social dels quals forma part o amb els quals s’integra. Alterna aquests projectes amb la col·laboració amb mitjans de comunicació i amb la docència fotogràfica.

Alguns dels seus treballs personals han estat reconeguts en diferents certàmens de fotoperiodisme i fotodocumentalisme, com Galicia en el Foco, Andrei Stenin International Press Photo Contest, Prémio Estação Imagem 2022, Screenings del Visa Pour I’Image de Perpignan, finalista de la III Beca Joana Biarnés o II Premi Zampa.

EL VEREDICTE DEL JURAT DE LA IV BECA JOANA BIARNÉS

El jurat de la 4a edició de la Beca Joana Biarnés va declarar guanyador per unanimitat Adra Pallón, entre els tres projectes finalistes.

Un dels membres del jurat, el cineasta documental Òscar Moreno, argumenta que es tracta d'”un treball fotoperiodístic sobre la despoblació rural molt necessari” i que “les seves imatges submergeixen en profunditat l’espectador a la vida dels seus protagonistes i el paisatge en el que viuen, des del moment que són preses, són memòria històrica d’una manera de vida que desapareix”.

© Adra Pallón

Al veredicte redactat per una altra integrant del jurat, la fotògrafa Sofía Moro, s’explica com van valorar tant “la implicació directa del fotògraf amb la història” com “l’exhaustiu treball de recerca previ, on explica les conseqüències que aquesta desaparició té tant a nivell social i demogràfic com mediambiental i econòmic”, i també “la seva manera d’abordar el projecte i la seva maduresa com a fotògraf“.

La decisió explica també que el projecte “obliga a mirar aquesta Galícia que està desapareixent sense que cap institució política faci res per impedir-ho o pal·liar-ne els efectes. El treball d’Adra pot ser un esperó per denunciar aquesta passivitat institucional davant d’alguna cosa que ens fan creure inevitable i que no només passa al territori gallec, sinó que s’estén per tota l’anomenada ‘Espanya buidada'”. A més, destaca “la determinació i afany” de l’autor “per documentar amb la seva càmera tot allò que s’esvaeix lentament i silenciosament davant dels ulls de tots -com si la boira, tan gallega! ho fos devorant- per deixar constància del que va ser abans que desaparegui“.

En paraules del també jurat Rafa Badia, editor fotogràfic i professor, “l´autor emociona i convida a submergir-se en el relat d´una realitat terrible, un canvi de model econòmic, social i cultural que està alterant el paisatge de molts llocs d´Europa, de la qual les terres gallegues són un exemple perfecte”. I afegeix que “Les fotos d’Adra Pallón són com les pedres de la fona de David, resolt a enfrontar-se al gegant Goliath que tracta d’imposar un món aliè a la cultura i l’aferrament a la terra dels vells agricultors i guanyadors. Són un patrimoni personal, cultural i econòmic que aquest fotògraf ens presenta, amb bellesa i respecte, perquè les seves demandes siguin escoltades. Joana Biarnés n’estaria orgullosa de les fotos i el compromís d’aquest jove fotògraf gallec”.

Tanquem el 2022 amb la satisfacció d’haver fet realitat multitud d’exposicions i projectes en un any digne de ser recordat.

Detall de l’interior de Villa Alegre.

Una raó per la qual ha estat memorable és la nostra mudança a una nova seu que hem anomenat Villa Alegre i que ens permet oferir millor servei als nostres #SociosPhotographic, als nostres arxius i fotògrafs representats, als nostres projectes educatius ia totes les entitats amb què tenim el gust de col·laborar. Ara la Fundació Photographic Social Vision es troba a Via Augusta, 175, Barcelona (visites només amb reserva prèvia).

Tot i que tenim molts altres motius per celebrar el 2022, que resumim a continuació.

Fotògrafs representats

Molly en Cardona (Barcelona), 1996. © Manuel Outumuro

Aquest any hem tingut el plaer de començar a treballar amb Manuel Outumuro, poc abans que es convertís en el primer espanyol en rebre un prestigiós Lucie Award – Achievement in Fashion, en una cerimònia en què el vam acompanyar a New York. I ja estem treballant en la revisió del seu fons fotogràfic, posseïdor d’una potent veu autoral, i que pròximament presentarà moltes sorpreses, incloent una gran exposició a la seva Galícia natal com a resultat de la concessió del Premi Ourensanía, que també va rebre aquest any que acaba.

També hem acompanyat durant tot l’any Isabel Azkarate, la llarga trajectòria de la qual dóna testimoni de la vida social, cultural i política des dels anys 80 a Euskadi i a molts altres indrets. A la primavera, vam presentar l’exposició “La incansable Bette Davis” a les Bernades (Salt, Girona), que reunia les seves fotografies de l’última aparició pública de la diva de Hollywood. I, des de llavors, treballem amb ella en una gran mostra retrospectiva que l’any vinent s’exposará a Kutxa Kultur Artegunea, a Donostia i que posicionarà el seu llegat com el d’una de les grans dones fotògrafes del nostre estat.

Arxius representats

L’any en què l’Arxiu Joana Biarnés ha passat a ser propietat de la Fundació Photographic, que el custòdia, difon i en protegeix els seus drets, havia de ser especial. I efectivament ho ha estat tant, que ha merescut notícia pròpia (que pots llegir en aquest enllaç), destacant la seva primera exposició a l’estranger, concretament a Berlín.

A l’Arxiu Família Jacques Léonard l’hem recolzat, entre moltes altres qüestions, en la difusió de fins a tres exposicions: “Salvador Dalí. Somnis poètics sota la mira de Jacques Léonard” en el Reial Cercle Artístic de Barcelona; “La flama del cor als peus. La cultura del flamenc a Catalunya” a la Galeria Imaginart, també a Barcelona; i l’itinerància de “Romís (mujeres)” al Centre Cultural Padre Vallet, a Pozuelo de Alarcón (Madrid).

L’Arxiu Ferran Freixa va donar merescut homenatge a l’autor en el primer aniversari de la seva mort, amb una gran retrospectiva: “Ferran Freixa. La luz presente”, al Museu Boca del Calvari, a Benidorm. I també amb la mostra “Tornar al Marroc” a la Fundació Vila Casas – Can Mario, de Palafrugell (Girona), com a part de la nostra tradicional col·laboració amb la Biennal de Fotografía Xavier Miserachs.

D’altra banda, l’Arxiu Oriol Maspons ha participat a nombroses exposicions col·lectives, com ara “El tiempo detenido” a la galería Blanca Berlín de Madrid.

També l‘Archivo Leopoldo Pomés es va sumar al mencionat Maspons i altres autors, a dos triomfals mostres col·lectives, anomenades “Toros y toreros” i “Diaries”, fruit de la nostra col·laboració amb la galería Anne Clergue de la localitat d’Arlès, a França. I a finals d’any, encara inaugurem una darrera col·lectiva amb obra de Maspons i Pomés, a la qual en aquest cas s’hi va afegir també la de Joana Biarnés, per a l’exposició “Visca el pop!”, comissariada per Fundación Club 45 amb ocasió del Purple Weekend i que es pot visitar fins al 11 de febrer de 2023 a El Palacín, a la ciutat de León.

La darrera incorporació als fons fotogràfics que representa Photographic ha estat el del Arxiu Joaquín Tusquets de Cabirol, un tesor per descobrir, que ha passat de l’anonimat a formar part de la col·lecció fotogràfica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb la mediació de la nostra Fundació que venia assesorant als hereus del fotògraf des del 2020.

Un cas similar, pel seu pas de l’oblit immerescut al reconeixement, ha estat el de la pionera de la fotografia artística Mey Rahola, als hereus de la què també hem assessorat en els darrers anys i l’obra de la que gaudeix actualment d’una gran retrospectiva al MNAC, complementada amb una altra exposició al Museu de l’Empordà.

Projectes Educatius

Debate al finalizar una proyección del documental ‘Material sensible’ en Casa Elizalde

La nostra àrea educativa ha estat especialment activa aquest any, compartint tota l’experiència acumulada en dues dècades dedicades a la fotografia participativa en esdeveniments com Mutare’22: VulnerARTS, organitzada per la Fundació Carulla; també a la Jornada contra la desigualtat i la violència de gènere, organitzada per l’ONG Mans Unides i la Universitat Ramon Llull o a les
Jornades dedicades a les Arts Visuals de l’Associació Professional de Mediació Artística en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Mereix menció a banda un dels projectes més estimats d’aquesta àrea, ‘Material sensible’, que ofereix la fotografia com a eina d’expressió per a persones que han patit abús sexual a la infància, en col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet. D’una banda, hem celebrat que es complien 20 anys del reportatge pioner a l’estat espanyol que va donar origen a tot el projecte. La cirereta ha estat transformar ‘Material sensible’ en un documental, que vam estrenar als cinemes Girona i que posteriorment hem projectat al Pati Llimona i a Casa Elizalde, tot a Barcelona. Aquest bell, potent i delicat audiovisual, dirigit per Ana de Quadras, està sent rebut amb molt d’entusiasme i segur seguirà donant-nos moltes alegries l’any que ve, quan a més de projectar-se a altres localitats, també es podrà veure a Filmin.

Premis, Beques i col·laboracions

I si tot això no fos suficient, també hem presentat l’afortunat resultat de la 1a edició del nostre Star Photobook Dummy Award, el fotollibre “Eduardo & Miguel”, de l’argentí Ignacio Coló, que en les darreries de l’any ha estat seleccionat per la prestigiosa revista Time en primer lloc de la seva lista de 20 millors fotollibres de 2022, déu n’hi do! Li desitgem la mateixa sort al guanyador de la segona edició del nostre premi internacional per a maquetes de fotollibre, que aquest any ha anat a parar a “Devil’s Rib”, del polonés Mateusz Kowalik, del què en presentarem el resultat final l’any vinent, coincidint amb la literària jornada de Sant Jordi.

Respecte a la nostra Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes també ha tingut una agenda molt activa. D’una banda, vam presentar els resultats de la proposta becada el 202, “Cartas a Mariví” de Samuel Nacar, que es va exposar a Efti – Centro Internacional de Fotografía y Cine, a Madrid. A més a més, el jurat de la tercera edició de la Beca va escollir com a nou guanyador el projecte “Hasta que la tierra aguante”, de Santi Donaire, els resultats de la qual presentarem l’any que ve. I, finalment, vam obrir la quarta convocatòria de la Beca, els finalistes i guanyador de la qual donarem a conèixer el gener 2023.

A més, hem continuat donant suport als nostres setanta #SocisPhotographic, tant en la defensa dels seus drets com en la difusió dels seus múltiples projectes, així com visionant i editat els seus treballs.

També hem celebrat una nova edició de l’exposición World Press Photo a Barcelona, ​al CCCB i amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, que es va saldar amb les xifres rècord de 65.505 visitants, incloent-hi 4.700 escolars que han gaudit de les visites guiades ofertes per la nostra àrea educativa.

I hem participat en edicions excepcionals d’ArtPhotoBCN, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i Revela’t Festival. Hem col·laborat amb els hotels-galeria de Yurbban Hotels amb diverses exposicions al llarg de tot l’any. I la Col·lecció d’Art Banc Sabadell va presentar en el marc de Photoalicante una mostra de la seva col·lecció de fotografia documental, en la creació i l’ampliació de la qual venim assessorant l’entitat des de ja fa uns quants anys. I encara hem tret temps per donar suport de forma entusiasta a iniciatives com la segona convocatòria de l’Archivo Covid o la creació del Centro Nacional de Fotografia, que tindrà seu a Sòria.

Res de l’anterior hauria estat possible sense les persones i entitats que seguiu recolzant-nos en defensa de la fotografia documental. A totes i tots vosaltres, gràcies per tot i a pel 2023!