‘Demotanasia’, d’Adra Pallón, guanya la IV Beca Joana Biarnés

Al gener del 2023, vam anunciar que Adra Pallón, fotògraf documental de Lugo (Galícia), és el guanyador de la IV Beca Joana Biarnés amb la seva proposta Demotanasia. La muerte silenciosa de una cultura, su gente y territorio. Los últimos del rural *

Gràcies a la Beca Joana Biarnés, l’autor comptarà amb 8.000 euros per desenvolupar una investigació fotogràfica, al llarg de nou mesos i amb el suport com a tutor de Juan Valbuena, fotògraf fundador del col·lectiu NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i coordinador del Màster Internacional de Fotografia i Gestió de Projectes de l´escola EFTI.

(*): Actualització a juny de 2023: l’autor ha substituït el subtítol inicial del seu treball per Demotanasia. Us derradeiros lumes, que podem traduir lliurement del gallec com “Demotanàsia. Les últimes llars” (com a sinònim d’habitatge, però fent referència també a l’origen etimològic de la paraula “llar”: el foc que proporciona llum, calor i llum per cuinar, llars de foc al voltant de les que es construïen antigament les vivendes).

 

 

“DEMOTANASIA”, EL PROJECTE BECAT

© Adra Pallón

A la proposta presentada com a candidata la Beca, Adra Pallón relata així l’origen del projecte: “La meva àvia Josefa té vuitanta-nou anys i viu sola en un llogaret de la província de Lugo. En zones com Galícia, de mitjana, cada setmana queda despoblat un llogaret. La despoblació és un greu problema i ha de ser fotografiat en aquest moment històric, ja que reflecteix la passivitat institucional, plena de violència implícita, que pateixen els habitants d’aquests entorns rurals, la immensa majoria, persones de la tercera edat”.

L’autor també explica que la seva àvia “pertany a la generació que va trencar amb una manera de vida que es basava en una agricultura i ramaderia fonamentalment de subsistència, que va començar a abandonar els entorns rurals buscant altres modes de vida. Moltes persones van migrar per tot el món, d’altres, però, van decidir seguir vivint a la terra que els va veure néixer“.

Pallón exposa que “la demotanasia està definida com «el procés pel qual les persones d’un territori es veuen obligades a marxar a causa d’accions polítiques directes o indirectes, o per omissió de les mateixes. La mort per despoblació és lenta i silenciosa. Despietada amb el territori, la naturalesa i el patrimoni.» La situació no és menys dramàtica per a les persones que habiten o, més aviat, resisteixen al lloc, aquelles que viuen en la més absoluta solitud en una silenciosa, silenciada i mal anomenada Espanya buida . En realitat encara no ho està“, conclou.

 

BIOGRAFIA D’ADRA PALLÓN

Adra Pallón és un fotògraf documental que, a través de projectes de llarga durada en què empra fotografia i multimèdia, intenta explicar problemes socials presents a la regió o grup social dels quals forma part o amb els quals s’integra. Alterna aquests projectes amb la col·laboració amb mitjans de comunicació i amb la docència fotogràfica.

Alguns dels seus treballs personals han estat reconeguts en diferents certàmens de fotoperiodisme i fotodocumentalisme, com Galicia en el Foco, Andrei Stenin International Press Photo Contest, Prémio Estação Imagem 2022, Screenings del Visa Pour I’Image de Perpignan, finalista de la III Beca Joana Biarnés o II Premi Zampa.

 

EL VEREDICTE DEL JURAT DE LA IV BECA JOANA BIARNÉS

El jurat de la 4a edició de la Beca Joana Biarnés va declarar guanyador per unanimitat Adra Pallón, entre els tres projectes finalistes.

Un dels membres del jurat, el cineasta documental Òscar Moreno, argumenta que es tracta d'”un treball fotoperiodístic sobre la despoblació rural molt necessari” i que “les seves imatges submergeixen en profunditat l’espectador a la vida dels seus protagonistes i el paisatge en el que viuen, des del moment que són preses, són memòria històrica d’una manera de vida que desapareix”.

© Adra Pallón

Al veredicte redactat per una altra integrant del jurat, la fotògrafa Sofía Moro, s’explica com van valorar tant “la implicació directa del fotògraf amb la història” com “l’exhaustiu treball de recerca previ, on explica les conseqüències que aquesta desaparició té tant a nivell social i demogràfic com mediambiental i econòmic”, i també “la seva manera d’abordar el projecte i la seva maduresa com a fotògraf“.

La decisió explica també que el projecte “obliga a mirar aquesta Galícia que està desapareixent sense que cap institució política faci res per impedir-ho o pal·liar-ne els efectes. El treball d’Adra pot ser un esperó per denunciar aquesta passivitat institucional davant d’alguna cosa que ens fan creure inevitable i que no només passa al territori gallec, sinó que s’estén per tota l’anomenada ‘Espanya buidada'”. A més, destaca “la determinació i afany” de l’autor “per documentar amb la seva càmera tot allò que s’esvaeix lentament i silenciosament davant dels ulls de tots -com si la boira, tan gallega! ho fos devorant- per deixar constància del que va ser abans que desaparegui“.

En paraules del també jurat Rafa Badia, editor fotogràfic i professor, “l´autor emociona i convida a submergir-se en el relat d´una realitat terrible, un canvi de model econòmic, social i cultural que està alterant el paisatge de molts llocs d´Europa, de la qual les terres gallegues són un exemple perfecte”. I afegeix que “Les fotos d’Adra Pallón són com les pedres de la fona de David, resolt a enfrontar-se al gegant Goliath que tracta d’imposar un món aliè a la cultura i l’aferrament a la terra dels vells agricultors i guanyadors. Són un patrimoni personal, cultural i econòmic que aquest fotògraf ens presenta, amb bellesa i respecte, perquè les seves demandes siguin escoltades. Joana Biarnés n’estaria orgullosa de les fotos i el compromís d’aquest jove fotògraf gallec”.