Entrevista a Alice Monteil i Mireia Plans, àrea Educació de Photographic Social Vision
Alice Monteil y Mireia Plans, Area Educa de Photographic Social Vision
Es compleixen 7 anys des que l’àrea Educació es va configurar com a tal dins l’organigrama de Photographic Social Vision. Els valors sobre els quals es va aixecar aquesta àrea, són afins als de la Fundació, sobretot pel que fa a divulgar i utilitzar el valor social de la fotografia.
La Fundació porta gairebé 20 anys treballant entorn al dret a la informació veraç i independent a través de la imatge fotogràfica, promovent així una millor comprensió del món que ens envolta mitjançant accions que alleugen les problemàtiques socials. Per això, les seves accions dins de l’àmbit educatiu -tallers, educació visual, visites comentades, consultoría-, sens dubte, ajuden a promoure el valor social i cultural de la fotografia ja respectar-la com pràctica democràtica fonamental.
Entrevistem Alice Monteil, responsable de l’àrea Educació i Mireia Plans, facilitadora i supervisora de l’procés artístic i pedagògic de l’Àrea Educació. Totes dues van configurar l’esquelet i la carcassa d’aquest àmbit de la fundació Photographic Social Vision a 2013.La seva programa pedagògic busca una transformación personal a través de la fotografia. Per això han ideat una sèrie de projectes participatius com Material sensible, el qual es basa en un acompanyament atent durant un procés de creació fotogràfica, i l’objectiu principal és enriquir el procés terapèutic de persones que han patit abusos sexuals en la infància apropant l’eina fotogràfica com a vector d’expressió, denúncia, narració i creació artística, ajudant-los a elaborar un material visual de qualitat capaç de commoure moltes més persones.
Quant de temps porteu en la fundació Photographic Social Vision?
Alice Monteil: L’any 2005 vaig entrar com a voluntària en diferents projectes de la fundació. El primer que vaig coordinar, va ser l’audiovisual de Miquel Dewever-Plana que formava part de el projecte La Veritat sota la terra. Guatemala el genocidi silenciat. Un any més tard ja vaig començar a coordinar l’exposició World Press Photo a Barcelona. A partir de l’any 2008 vaig passar a coordinar els tallers educatius Punt de vista en què em vinculava també com a assistent de les classes. A partir de l’any 2012 vaig entrar a formar part de l’equip educatiu pròpiament dit. Actuament codisenyem i impartim aquests tallers amb la Mireia.
Mireia Plans: Estic vinculada a la fundació des de l’any 2004, al principi col·laborant com a voluntària en el primer taller Punt de vista amb persones majors de 70 anys. I a partir de 2009 pas a formar part de l’equip de l’àrea d’educació. Actualment co-dissenyo i imparteixo aquests tallers i estic escrivint la meva tesi doctoral sobre cóm la fotografia participativa pot ajudar a la transformació personal i social.
En quin moment i per què es va començar a desenvolupar l’àrea Educació?
AM: Punt de vista existeix pràcticament des dels primers anys de la Fundació, i forma part del seu ADN original. El 2009 vam començar també a oferir visites comentades per a escoles a l’exposició World Press Photo a Barcelona.
L’àrea Educació va trigar uns anys a formalitzar-se tal com la coneixem avui. Va ser el 2013, i, sobretot, després dels bons resultats obtinguts al llarg de cinc tallers Punt de vista, els quals es van desenvolupar en l’àmbit de la salut mental i l’adolescència. Va ser llavors quan es va apostar per reforçar i constituir una àrea educativa capaç d’articular un programa més ampli que pogués portar l’educació visual a altres públics i sectors més enllà dels col·lectius vulnerables amb els que havíem treballat fins al moment: escoles, públic en general, persones amb recursos i ben posicionats socialment capaços d’incidir en preses de decisions, empreses.
L’àrea es va crear amb la visió de desenvolupar un paper actiu en l’educació com a via de transformació social. Vèiem possible ampliar la capacitat de comprensió de les imatges fent de la fotografia una eina amb la qual poder informar, expressar, interrogar, emocionar i integrar tot tipus de valors.
Actualment quines són les bases sobre les que es sustenta l’àrea Educació de la fundació Photographic Social Vision?
AM: Bàsicament podem distingir tres grans pilars. D’una banda, la transformació personal i social. Treballem durant mesos amb persones en situació de vulnerabilitat. Mitjançant l’acompanyament i la immersió en un procés creatiu, cada persona reforça la seva identitat i genera nous relats capaços d’impactar i sensibilitzar la societat. Un altre té a veure amb l’educació i alfabetització visual ja que fomentem la creativitat i l’acostament a la fotografia a través de l’experiència directa, d’aquesta manera estimulem la reflexió, l’esperit crític i com a conseqüència vam aconseguir una gestió més conscient de les imatges que creem, vam publicar i consumim. I finalment tenim la Professionalització en metodologia participativa que desenvolupem oferint consultoria i formació professional a través de sessions d’assessorament personalitzat en metodologia i gestió de projectes educatius a través de la fotografia. Principalment el que fem és formar persones que vulguin conceptualitzar i implementar projectes de fotografia participativa.
De quina manera aporteu els vostres valors al treball amb escoles?
AM: Actualment estem treballant per integrar el nostre programa d’educació visual a l currículum anual de les escoles d’educació secundària a través de càpsules que permetin assolir objectius com: Incidir en l’educació i l’alfabetització visual dels joves; fomentar la seva capacitat de lectura visual crítica; generar una actitud sensible i compromesa cap a la realitat que vivim; conèixer els riscos relacionats amb la publicació de les imatges a les xarxes; ampliar el coneixement del món a través de la fotografia documental…
© Isha – Proyecto ‘Material Sensible’
Més enllà de les escoles, ¿en quins altres àmbits d’actuació es mou l’àrea Educació?
AM: Treballem en àmbits socials vulnerables com el de la salut mental (Gent genial i Més i més gent genial), L’adolescència en situació de pobresa (Deixa’m ser jo), Així com amb persones que han patit abusos sexuals en la infància (Material sensible), en col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet.
Ara tenim la vista posada en reforçar i desenvolupar, d’una banda la docència, i d’altra l’assessoria professional. Arran dels anys d’experiència acumulats i de la publicació de l’article de Mireia Plans sobre el projecte Material sensible.
Ha estat la Fundació pionera en l’ús de la fotografia com a eina de transformació personal i social? Quants anys d’experiència teniu?
MP.: Sí, la nostra entitat és una de les pioneres a Barcelona i Espanya, comptant ja amb 16 anys d’experiència acumulada i coincidint amb el ressorgiment de les metodologies participatives de l’any 2000. la creadora del primer projecte Punt de vista, Caro García, va tenir la idea de donar càmeres a persones grans perquè retratessin la seva vida quotidiana en comptes de que fos una mirada professional qui ho fes. Més tard va descobrir el projecte Kids with cameras de Zana Briski que li va servir com una gran inspiració per reafirmar la seva proposta. Tot això va coincidir amb la revolució digital. Casanova va ser còmplice en la recollida de càmeres analògiques que rebutjava la gent i EGM es va fer càrrec del revelat de rodets d’un any de projecte. Les dues accions van ser de gran ajuda per a la realització dels nostres tallers.
En què consisteix la metodologia Punt de vista?
MP: A Punt de vista utilitzem la fotografia participativa amb persones en situació de vulnerabilitat social i que no sempre tenen accés al llenguatge visual. Fem servir la fotografia com a eina d’expressió i transformació, mitjançant l’acompanyament de processos creatius en els que treballem per reforçar la identitat, qüestionar categories i generar continguts visuals capaços d’impactar a la societat.
De quina manera el porteu a terme?
M.P.: De molt diferent manera, cada projecte ofereix un ventall de variables força ampli, de manera que podem parlar de múltiples processos metodològics. Tractem que els projectes siguin de mitja durada, és a dir, que durin uns 5 o 6 mesos. Combinem exercicis guiats amb altres més lliures. També ens agrada combinar moments de revisió individual de les fotografies amb altres grupals en els quals compartir sensacions amb la resta del grup. Cada procés és únic, i cada participant és responsable de fins a on es vol o pot involucrar. per a nosaltres el procés és igual d’important que el resultat, el qual sempre es materialitza a través d’una exposició, en la qual, per cert, els participants també hi col·laboren. En definitiva, es tracta d’un procés molt complet en el qual també fem servir eines d’avaluació abans, durant i després de cada projecte.
Quins valors promulgueu?
M.P..: Els tallers fomenten bastants, sobretot, consciència, sensibilitat, empatia, responsabilitat, compromís, acció, respecte, creativitat i llibertat d’expressió.
Què és el projecte ‘Material sensible’?
AM: és un projecte participatiu de creació fotogràfica impulsat per l’Àrea, que fem conjuntament amb la Fundació Vicki Bernadet, i que consisteix en acompanyar persones que van patir abusos sexuals en la infància. Durant uns mesos, el grup de participants utilitza la fotografia com a mitjà per reconstruir un relat propi i culminar el procés terapèutic compartint-lo a través d’una exposició.
Penses que és el projecte que millor recull l’essència de la metodologia Punt de vista? Per què?
M.P.: Sí, perquè és el resultat de 16 anys de treball i és el projecte més madur en el qual es pot aprofundir més pel que fa a procés artístic i personal. Però la metodologia està en constant canvi i s’adapta sempre a l’col·lectiu i el seu context, adoptant estratègies diferents segons els públics i els objectius. Quan hem treballat en l’àmbit de la salut mental, hem posat el focus en pro de l’empatia, el contacte, el vincle i la desestigmatització social, a través d’exercicis de retrats al carrer. En canvi, quan treballem amb adolescents, intervenim de manera més dinàmica a través de càpsules curtes d’educació visual. Mentre que amb Material sensible, al treballar amb persones adultes amb totes les seves capacitats, és fàcil que comptin amb certa sensibilitat artística, pel que és més fàcil desenvolupar un procés de creació i d’introspecció.
De quina manera ajudeu a conscienciar la societat sobre el tema dels abusos durant la infància? Què visibilitat li doneu a aquest projecte?
A.M.: Cada projecte combina sempre la fase de procés creatiu amb la fase de sensibilització pública en què es presenta el fruit de la creació en format expositiu al públic. Al llarg del temps anem reforçant les accions per impactar en diferents públics i l’exposició també compta amb visites comentades per a públic general i escolar, així com activitats dirigides a un públic professional.
© Beatriz – Proyecto ‘Material Sensible’
Quantes persones i / o entitats col·laboren en aquest projecte? Quina és la seva incidència i fins a quin punt són totes aquestes parts participants imprescindibles?
A.M. : Aquest és sens dubte un projecte d’equip que implica a moltes persones i entitats. Entre les entitats destaquem a la Fundació Vicki Bernadet, la qual acull el projecte i comparteix la coordinació del mateix, aportant la seva expertesa en el seguiment i la supervisió psicològica; la Fundació Ales, fent possible el projecte gràcies a la seva sensibilitat i generositat com a donant; l’Hotel Sir Víctor a través del seu programa Sir Care donant suport econòmicament a l’àrea Educació; la Generalitat de Catalunya (ICEC) Donant suport a el projecte a través de la convocatòria de subvenció pública de desenvolupament de públics per a la cultura; Fujifilm aportant materials en préstec, com ara càmeres professionals; i Philarthropic, mitjançantl suport a la realització d’una campanya de visites comentades a escoles.
A més de nosaltres dos, que dissenyem i dirigim el projecte Punt de vista, dins el qual queda emmarcat Material sensible, també hem comptat amb les aportacions de la resta de l’equip de: la seva directora Sílvia Omedes a el front, així com persones molt properes al nostre projecte, com Vicki Bernadet, Helina Vélez Olabarria, Inés Casals, Ana de Quadras, Laura González (Chiquita Room), Projeckteria. El projecte ha estat supervisat i acompanyat successivament i durant totes les fases de desenvolupament, per les psicòlogues de la fundació Vicki Bernadet, Pilar Polo (2017) i Núria Grau (2019). Les participants del taller i autores de les obres exposades són L. R, Marga, Marta Tomeo Urango, NJ, NLP i Rosa Rigall Desplans a la primera exposició, així com Bea Banys Cairat, Beatriz Burgos, Isha Normahomed, Mireia M. i Momo en la segona.
Han quedat paralitzades les activitats de ‘Educació’ a causa de la crisi de la COVID-19?
A.M.:Moltes d’elles sí. Sobretot les que impliquen contacte directe amb els grups s’han hagut d’ajornar, com ara l’exposició commemorativa de les dues edicions de Material sensible que s’anava a inaugurar el 16 d’abril a casa Elizalde. No tot ha quedat paralitzat, per sort. Seguirem treballant en la tercera edició de Material sensible, que esperem pugui iniciar-se al setembre. Continuem amb el disseny d’altres projectes com ara un encàrrec rebut per part de la Fundació la Caixa, per aplicar la metodologia Punt de vista al seu programa CaixaProinfància treballant amb adolescents en situació de pobresa o vulnerabilitat social. I lògicament també iniciarem la campanya de visites comentades a escoles a l’exposició World Press Photo 2020 a Barcelona a finals d’any. De totes maneres tot dependrà de les possibilitats d’agrupar-se, i serà una cosa que anirem veient en les properes setmanes.
Fins a quin punt, aquesta crisi porta a agreujar encara més la situació de vulnerabilitat dels xavals, trobant-se confinats durant tantes hores, augmentant així el risc a patir abusos per part d’algun membre de la família?
A.M.: No som les persones indicades per donar dades específiques d’aquesta realitat, són entitats com la Fundació Vicki Bernadet les que poden aportar una informació més concisa. A nivell personal només podem pensar que és una preocupació greu. Sens dubte pensem en com afectarà les persones vulnerables el fet d’estar confinades tant de temps en situacions de risc. És per això que des de ja estem pensant en estratègies educatives post COVID-19, que s’adaptin, això sí, tecnològicament i pedagògicament, per tal de recollir a les persones i atendre les seves necessitats emocionals.
