Finalistes de la tercera edició de l’Star Photobook Dummy Award

L’Star Photobook Dummy Award celebra la tercera edició i, en breu, donarem a conèixer la maqueta de fotollibre guanyadora. Els nominadors de l’edició del 2023 van presentar com a candidates més de 100 maquetes de fotollibre, provinents de més de 35 països i amb un nombre de dones participants lleugerament superior al d’homes.

El jurat de la present edició del concurs, compost per professionals amb llarga trajectòria al sector, ha valorat l’alta qualitat general de totes les propostes i n’ha seleccionat dotze maquetes finalistes, candidates a convertir-se en fotollibre gràcies al Star Award.

Jurado Star Photobook Dummy Award 2023

Reunión del jurado III Star Photobook Dummy Award

12 maquetes de fotollibre candidates l’Star Photobook Dummy Award

Les maquetes candidates, per ordre alfabètic dels seus autors i autores, són:

“Section” d’Elena Anosova (resident a Moscou, Rússia). Nominada per Anna Zekria.

Elena Ansova - Section

© Elena Ansova

El projecte aprofundeix en l’impacte de l’empresonament en la personalitat de les dones. A la presó, no hi ha privacitat ni espai personal i les mesures punitives poden ser cruels i deshumanitzadores, cosa que porta a una pèrdua d’identitat i individualitat de les internes. L’interès de l’autora parteix de la seva experiència en ser tancada d’adolescent en un internat de rehabilitació. Per Anosova, resulta irònic que a Rússia es glorifiqui una visió romantitzada de les presons i dels seus elements de rebel·lia, alhora que hi ha un rebuig a conèixer les condicions de vida i rutines diàries dels reclusos.

“Eva” de Lucía Antebi (resident a Madrid, Espanya). Nominada per Elisa Miralles.

Lucía Antebi - Eva

© Lucía Antebi

Antebi confessa que el seu desig més gran era sentir que pertanyia a aquest món, ser vista. S’identificava amb la bellesa i va començar a descobrir-ne la sexualitat a través de la mirada d’altres persones, a través del seu desig cap a ella. Per mantenir-lo, es va convertir en una estudiosa del “jo”. La imatge, les formes, la roba, el seu interès principal era l’estil. Ara, planteja aquestes imatges com a notes sobre la seva joventut, que intenten establir un diàleg entre la recerca d’un mateix a través de Déu i com, des dels anys 80, “ens hem convertit en el nostre propi Deu”.

“Peluche” de Dana Balajovsky (resident a Madrid, Espanya). Nominada per Anibal Mangoni.

Dana Balajovsky - Peluche

© Dana Balajovsky

Proposa una reflexió sobre la institució familiar i el rol de la dona a través de l’arxiu d’una revista per a mestresses de casa que els pares de l’autora van publicar a principis dels anys 90 a Argentina i Sud-amèrica. Balajovsky utilitza la fotografia com a mitjà d’exploració del seu entorn immediat per reflexionar sobre la intimitat, allò quotidià i allò domèstic, partint de la seva pròpia vida per crear metàfores de la realitat en una intersecció entre el documental i la ficció.

“Home Before Dark” de Sofiya Chotyrbok (resident a Milà, Itàlia). Nominada per Irene Alison i Francesca Seravalle.

Sofiya Chotyrbok - Home Before Dark

© Sofiya Chotyrbok

Per obtenir la ciutadania italiana, l’autora va haver de renunciar a la seva d’origen, ja que va néixer a Ucraïna, que no permet la doble nacionalitat. A través d’una sèrie de viatges a Ucraïna, Chatyrbok redescobreix la seva pròpia identitat i la pertinença a un context postsoviètic, la definició i els límits dels quals ara són més confusos i complexos que mai. El punt de partida és una chruščëvka (pis soviètic) i els objectes i imatges que conté, simbòliques relíquies que són alhora familiars i alienants.

“Limbo” de Luciana Demichelis (resident a Buenos Aires, Argentina). Nominada per Anne Adesolabomi Nwakalor.

Luciana Demichelis - Limbo

© Luciana Demichelis

Els llimbs representa el lloc on les ànimes esperen el seu judici. És el llindar entre una cosa que se’n va anar i una cosa que encara ha de venir. Durant anys, l’autora ha fotografiat festes on les persones estan soles tot i estar totes juntes entre màquines de fum i cabines de DJ. Ha vist la transició de la joventut a l’edat adulta de la seva generació i el temps entre la vida i la mort de diversos coneguts. La pista de ball vista com un territori fronterer, amb una immensa càrrega política a la recerca de la pròpia identitat. Un component enigmàtic que comparteix amb el consum de substàncies psicoactives, fonamentals en el trànsit del cos durant aquestes nits.

“Desi Boys” de Soham Gupta (resident a Calcuta, Índia). Nominada per Francesca Seravalle.

Soham Gupta - Desi Boys

© Soham Gupta

A l’Índia, un país amb grans diferències econòmiques, xenofòbia i tensions relacionades amb classes i castes, joves marginats troben la veu i una via d’escapament en el fenomen popular de la moda i el hip-hop. Una subcultura que ha estat impulsada per la democratització dels mòbils i d’Internet i d’un mercat de serveis per app que ha generat una inesperada via d’ingressos per a aquesta joventut. Amb aquest projecte, Gupta té l’objectiu d’ampliar la limitada representació de les persones surasiàtiques de pell fosca, col·lectiu a què pertany el mateix autor.

“Strike a Pose” d’Alicja Łabądź (resident a Polònia). Nominada per Rafał Milach.

Alicja Łabądź - Strike a Pose

© Alicja Łabądź

Legions de noies amb llargues cames i una cara fotogènica volen ser “supermodels”, una “professió ideal” vinculada a fama instantània, riquesa i bona vida. Però no és tan fàcil com l’agència li va dir que seria. L’exigència i la competència són tremendes. Sempre hi ha algú més jove. I, si tens sort, el teu primer xec després del teu segon contracte a Àsia, amb prou feines arribarà a netejar les llàgrimes de la frustració i l’anhel de tornar a casa. L’autora documenta la vida de les models mentre treballen llargues temporades a l’estranger, una realitat molt diferent de la projectada a les xarxes socials.

“I Imagined It Empty de Ruth Lauer-Manenti (resident a Nova York, Estats Units). Nominada per Gabriela Cendoya-Bergareche.

Ruth Lauer-Manenti - I Imagined It Empty

© Ruth Lauer-Manenti

L’autora explica que, encara que la seva mare poques vegades deixava que la fotografiés, va canviar d’idea la seva última setmana de la seva vida. “Mentre s’acostava a la seva mort, cada dia estava més bella. En morir, les infermeres es van afanyar a cobrir el seu cos i emportar-se-la. Em vaig preguntar per què. Em semblava natural voler quedar-m’hi una estona. La meva mare també era artista, encara que lamentablement la major part la seva obra va passar desapercebuda. Cada vegada que ens traslladàvem, ella deixava quadres enrere i jo era massa jove per entendre el dolor que això suposava. Volia fer-li un homenatge que l’honrés i creés una continuïtat entre nosaltres com a artistes”.

“The Ridge” de Pablo López (resident a Granada, Espanya). Nominada per Jesús Micó.

Pablo López - The Ridge

© Pablo López

Nova Delhi, als turons de la serralada d’Aravalli, és una ciutat travessada de nord a sud per una franja de selva coneguda com The Ridge (La cresta). Conegut per haver estat escenari de matances durant la Rebel·lió dels Cipaios de 1857, molts habitants prefereixen no endinsar-se en aquest bosc on expliquen que hi ha fantasmes. Atret pel seu caràcter enigmàtic, l’autor va acabar realitzant una investigació sobre el passat colonial del que fins a finals del segle XIX va ser un terreny erm, posteriorment remodelat pels britànics. Quaranta quilòmetres de bosc fronterer que són el cor dens i fosc de la capital de l’Índia.

“Here, The Doors Don’t Know Me” de Mohammed Mahdy (resident a Egipte). Nominada per Jessica Murray i Helena Velez Olabarria.

Mohamed Mahdy - Here, The Doors Don’t Know Me

© Mohamed Mahdy

Una comunitat pesquera, coneguda com a “petita Venècia”, lluita per preservar la seva història i mitjà de vida davant la devastadora notícia de la seva imminent evacuació i demolició de casa seva al barri d’Al Max, a Alexandria (Egipte). Intenten resistir l’ordre governamental, mentre l’autor documenta les vides i les històries. Mahdi promou un projecte col·laboratiu, que els anima a compartir els seus somnis i records escrivint cartes, com aquests missatges dins d’ampolles que de vegades arribaven a la vora d’aquesta comunitat. A mesura que perden casa seva, les seves narratives compartides es converteixen en testimoni de la seva resiliència i unitat.

“American Insider de Mario Rey (resident a Madrid, Espanya). Nominada per Alberto Salván.

Mario Rey - American Insider

© Mario Rey

Bona part del paisatge global ha adoptat les aspiracions expressades a la cultura pop i als mitjans de masses. És el famós “somni americà”. Un mode de vida tan present a l’imaginari col·lectiu de la població occidental, que permet a l’autor fer un retrat d’Amèrica del Nord fora de les seves pròpies fronteres. Aquesta obra mostra un país a través de les seves projeccions i reflexos en altres territoris i és el resultat d’un viatge físic, però també imaginari, subjectiu però col·lectiu, fals però completament genuí. És el pont invisible en la rivalitat esquizofrènica entre el paisatge físic i el psicològic.

“Characters Without a Movie” de Maria Sales (resident a Barcelona, ​​Espanya). Nominada per Román Yñán.

Maria Sales - Characters Without a Movie

© Maria Sales

Influenciada pel descobriment de la història del cinema i de la fotografia, dues disciplines que entén com un mateix llenguatge, l’autora fa anys que fotografia les amigues i amics en teatres i carrers nocturns. Com si fossin personatges d’un film noir o una pel·lícula de la nouvelle vague. Des de la nostàlgia cap a una època que no va viure però que veia representada a la pantalla del cinema. Una invitació a la reflexió sobre la realitat i la ficció, dos estats difícils de diferenciar al moment que vivim actualment.

 

Maqueta de fotollibre guanyadora de l’Star Photobook Dummy Award

Properament coneixerem la maqueta guanyadora d’aquest premi anual que permetrà plasmar-la en fotollibre, amb la col·laboració de les editorials Phree, Ediciones Posibles i Editorial RM.

Un any més, amb l’Star Photobook Dummy Award rendim tribut a la creativitat amorosa de la dissenyadora gràfica Inés Casals.