Arxiu Oriol Maspons

Autoretrat d’Oriol Maspons

Oriol Maspons (Barcelona, 1928-2013) va ser el reconegut retratista de l’anomenada gauche divine, però la seva obra va abastar tota mena de gèneres i va tenir un paper cabdal en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant les dècades dels 50 i 60, defensant la utilitat de la fotografia per sobre del seu valor artístic.

Fotografia artística vs. Fotografia útil
Amb inicis amateurs, Maspons s’incorpora a l’Agrupación Fotográfica de Cataluña (AFC) el 1952. I, tot i que hi participa activament i, durant l’estada a París, organitza una exposició a la capital francesa d’alguns membres de l’agrupació, Maspons s’oposa ben aviat als valors i funcionament de l’entitat en aquella època, perquè xocaven amb les seves pròpies iniciatives innovadores. Contrari a la concepció de la imatge com a simple objecte de contemplació estètica, per a Maspons la fotografia tenia una funció útil, ja fos com a testimoni de l’època o bé aplicada als àmbits de la publicitat i la il·lustració. Entenia que la funció final de la imatge era la pàgina impresa. Però l’activitat de l’antiga AFC en aquell temps se centrava en concursos o salons fotogràfics, potenciant una fotografia artística deutora de l’art pictòric, en sintonia amb els gustos de la burgesia conservadora. Uns valors estètics que van ser sovint criticats per Maspons, sobretot en el seu article “Salonisme”, publicat el 1957 a la revista Arte Fotográfico, i que va suposar finalment la seva expulsió de l’agrupació el maig del 1958.

Paris i AFAL
A Paris s’hi havia instal·lat ja el 1955 i allí va freqüentar els ambients fotogràfics, coneixent a Brassaï, Cartier- Bresson i Doisneau, entre d’altres. Les entrevistes que va fer als Mestres de la fotografia van publicar-se a la revista Arte Fotográfico i van permetre que els professionals i aficionats espanyols coneixessin aquests autors estrangers. Per a una persona inquieta com Maspons, que venia de l’Espanya franquista, l’experiència parisina va suposar una glopada de llibertat en tots els aspectes.

També en aquests anys, és fonamental la seva participació al grup AFAL, d’Almeria. La revista AFAL, publicació de l’Agrupación Fotográfica Almeriense entre 1956 i 1963, es va presentar com a portaveu de tots aquells fotògrafs i grups fotogràfics d’aficionats independents, contraris a l’academicisme de les agrupacions tradicionals. AFAL entenia la fotografia com un reflex “del seu temps”, des del respecte al pluralisme de plantejaments i el foment de l’intercanvi d’idees. Maspons va conèixer la revista a Paris i ràpidament va començar a col·laborar-hi, arribant a ser-ne corresponsal.

Quan va tornar a Barcelona el 1957, va decidir professionalitzar-se i va formar societat amb el fotògraf Julio Ubiña.

Oriol Maspons

Gauche divine, moda i publicitat
Maspons va formar part de l’anomenada gauche divine, un grup heterogeni de joves intel·lectuals i artistes, models, cineastes, escriptors i arquitectes, que a finals de la dècada de 1960 es van rebel·lar contra la cultura oficial franquista a Barcelona. Formaven un grup heterogeni, caracteritzat per la seva actitud provocadora i cosmopolita. Una elit cultural que compartia un projecte de renovació estètica en diferents àmbits, però sense assumir un compromís polític o social real. Davant de la seva càmera, van posar els seus protagonistes principals i va retratar els seus escenaris. També va fotografiar cantants de la Nova Cançó, com Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet, per a les portades dels seus discos.

Durant la seva dilatada trajectòria, Oriol Maspons es va dedicar al reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. Va treballar per les principals revistes de l’època, com La Gaceta Ilustrada, Destino, Cuadernos de arquitectura, Triunfo, Interviú, L’Oeil, Paris-Match, Bocaccio, Expression, Elle, i moltes més.

Maspons va realitzar les seves primeres fotografies de moda en tornar de París, on va freqüentar els ambients fotogràfics. Durant aquells anys encara no disposava de plató i preferia fotografiar a les models al carrer, on els vestits elegants destacaven sobre les parets velles i escrostonades. La mirada de Maspons sobre les models va anar evolucionant amb el pas del temps. A finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, les seves fotografies representaven dones boniques i sensuals; a partir de mitjans dels seixanta, les models són cada vegada més uns simples maniquins, despersonalitzats, nines inexpressives en postures impossibles sobre fons blanc.

L’estudi Maspons + Ubiña va viure l’auge de la publicitat als anys seixanta. L’economia espanyola sortia de l’autarquia que havia dominat els anys de la postguerra i el país es convertia en una incipient societat consumista. La influència del turisme i de les modes estrangeres va provocar un canvi en el model de dona que apareixia a la publicitat: la dona casolana va deixar pas a una dona moderna i sensual, preferentment rossa i amb aire nòrdic.

Salvador Dalí © Oriol Maspons

Paraula i Imatge i un arxiu inesgotable
La seva amistat amb Esther Tusquets va fer que participés en la creació de la col·lecció́ Palabra e Imagen de l’editorial Lumen, on la fotografia i el text eren tractats en igualtat de condicions. Als anys seixanta i inicis dels setanta, la col·lecció va suposar una aposta innovadora i arriscada en el context cultural de l’Espanya franquista. Allí va publicar el seu primer llibre, el 1961, La caza de la perdiz roja, amb textos de Miguel Delibes, al qual seguirien Toreo de salón, amb textos de Camilo José Cela, i Poeta en Nueva York, amb poemes de Lorca, tots ells realitzats amb Julio Ubiña. També va il·lustrar nombrosos llibres entre els que cal destacar, per la seva cuidada factura,  Arquitectura gótica catalana, d’Alexandre Cirici, editat també per Lumen el 1968.

Actualment, l’Arxiu Fotogràfic Oriol Maspons es troba ubicat al MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es tracta de més de 7.000 fotografies en paper, a més de negatius i diversos materials fotogràfics, a partir dels quals es va poder investigar i inaugurar el 2019 la gran exposició antològica “1949-1955. Oriol Maspons. La fotografia útil”. A més del MNAC, el Museo Reina Sofía de Madrid, el Museu del Disseny en Barcelona, el MOMA de Nova York, i la Biblioteque Nationale de France, compten amb obres de Maspons entre els seus fons, així com Fotocolectania, el Centro de Arte de Alcobendas, la Fundació Gala Dalí, la Filmoteca de Catalunya o el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Les seves exposicions

2021: “Oriol Maspons. Cadaqués” – Festival internacional de fotografia InCadaqués.

2021: “El primer viatge” – Sa Nostra Sala, Eivissa.

2021 – 2020: “Barcelona memòria fotogràfica”. Exposició immersiva – Museu Ideal.

2020 – 2019: “1949 – 1995. Oriol Maspons. La fotografia útil” – MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya.

2019 – 2018: “Una aproximación a AFAL. Donación Autric – Tamayo” – Museo Reina Sofía en el marc de PhotoEspaña 2018.

2019 – 2018: “Distinción” – Museo Cristóbal Balenciaga.

2016 – 2015: “Distinció. Un segle de fotografia de moda” – Museu del Disseny de Barcelona.

2013: “Nuevas adquisiciones 2009 – 2012” – Centro de Arte Alcobendas.

2009 – 2008: “Oriol Maspons: un fotógrafo insólito” – KOWASA gallery.