Arxiu Ferran Freixa

El fotògraf Ferran Freixa. © Carme Masia

L’obra fotogràfica de Ferran Freixa i Pintó (Barcelona, ​​1950-Sant Vicenç de Montalt 2021), considerat un referent del documentalisme subjectiu, és representada, juntament amb els seus hereus, per la Fundació Photographic.

L’obra de Freixa és la d’un autor indispensable per a la fotografia contemporània de creació. Al llarg de la seva trajectòria, sorprèn observar com les imatges mantenen un caràcter autoral absolut, una personalitat estètica d’aire clàssic i elegant, amb equilibri compositiu i atenció al detall, que roman a totes les temàtiques que l’apassionaven: la Mediterrània, la ruïna i l’erosió del patrimoni cultural, la monumentalitat arquitectònica clàssica, la naturalesa que recupera espais arrabassats, o la bellesa dels objectes quotidians en hotels i restaurants. Una mirada singular, malenconiosa i lírica, que va saber visualitzar el pas del temps i la memòria de les coses.

“El meu món gira al voltant del suggeriment, de la insinuació. El que sempre he cercat és poesia”. Ferran Freixa

 

Del disseny gràfic a la fotografia d’arquitectura i interiorisme

 

El 1973, la fotografia es converteix en el llenguatge d’expressió artística de Ferran Freixa. Després d’estudiar dibuix i pintura a mitjans dels anys 60, comença de forma autodidacta a fer fotografies i acaba obrint el seu primer estudi de fotografia i disseny gràfic, especialitzant-se sobretot en publicitat i moda. El 1975, coneix el també fotògraf Josep Rigol, amb qui comparteix estudi professional durant vint-i-cinc anys, en què desenvolupen les seves carreres artístiques, exposant junts i viatjant per Europa per visitar festivals i conèixer personalment els grans mestres de la fotografia.

© Ferran Freixa

 

A partir del 1978, s’especialitza en la fotografia d’arquitectura i d’interiorisme, col·laborant amb els millors professionals i difonent la seva obra en publicacions nacionals i internacionals. La seva activitat en aquest àmbit influeix des del començament el seu treball fotogràfic més personal, tant a nivell formal com temàtic. Durant la segona meitat de la dècada dels setanta, es gesta a Barcelona una veritable revolució de la fotografia que es coneixerà com a “creativa”. En aquest context, Freixa comença a consolidar una mirada particular que se serveix del blanc i negre per fer encaixar, d’una manera impecable, la frontalitat, l’equilibri en la composició, la precisió i la importància de la llum en la construcció de la imatge. La seva temàtica més habitual són els objectes quotidians, als quals sol proporcionar ambients particulars mitjançant llums tènues.

 

Fotografiant el temps amb llums i ombres

 

Les seves fotografies suposen un testimoni extraordinari a l’hora de captar i realçar el patrimoni cultural urbà abans que desaparegui. Una sèrie sobre botigues històriques de Barcelona és un dels seus treballs més coneguts, format per fotografies d’aparadors d’establiments clàssics, fetes entre el 1979 i els principis dels 80. “Moltes vegades, quan faig fotografies d’aquestes botigues recordo la meva infància, i es tracta de records molt entranyables. Per això les faig. Tinc por que es perdin i vull deixar-ne constància”, confessava Freixa. També són presents a les seves imatges d’aquells anys restaurants, hotels o el mercat de la Boqueria barceloní.

A més, a la dècada dels 80, realitza una sèrie de treballs de caràcter experimental. És el cas de la sèrie realitzada per al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona el 1987, per a la qual Freixa va voler sintetitzar continent i contingut, fotografiant com algunes peces de la col·lecció es projectaven a les parets del museu, de manera que les escultures semblen desmaterialitzar-se, convertides en formes lluminoses.

© Ferran Freixa

El 1990 rep l’encàrrec de fotografiar la transformació del barri de l’Eixample de Barcelona, ​​durant la fase preolímpica per a la revista Quaderns del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. I el 1994, realitza la seva cèlebre sèrie del Gran Teatre del Liceu, titulada El foc, darrer acte (El foc, darrer acte), on capta les restes d’aquest teatre barceloní després de l’incendi que l’acabava de destruir (i que posteriorment es reconstruiria). El Liceu no era per a Freixa només un edifici emblemàtic, sinó un símbol emocional de la ciutat. No li va ser fàcil obtenir el permís per entrar a retratar les restes calcinades, però ho va aconseguir, disposat a enfocar-lo com un treball arqueològic. La seva documentació exhaustiva és única, perquè Freixa disparava mentre operaris netejaven i reestructuraven l’interior del teatre. Era conscient que “aquella imatge que acabava de descobrir, l’endemà ja no existiria”.

El 2006, Freixa inicia una altra de les seves obres clau, sobre les antigues colònies tèxtils catalanes. Documentar les ruïnes abans que siguin destruïdes o restaurades amb nous propòsits. Les imatges mostren un patrimoni industrial, després d’anys en desús, i fan reflexionar sobre la caducitat de la creació humana, sobre el destí de construccions productives que al seu moment van ser símbol de progrés i que, ja obsoletes, són devorades per la natura. Una experiència estètica, que mostra l’essència nua dels espais de manera íntima i poètica, convertint-los en una al·legoria del pas del temps.

L’esperit d’aquesta sèrie es conjuga d’alguna manera amb la de principis dels anys 80 sobre locals emblemàtics de Barcelona, ​​quan Freixa retrata el 2013 l’històric bar Marsella del barri del Raval.

Després d’haver viscut sempre a Barcelona ciutat, Freixa decideix mudar-se el 2014 a la casa familiar de Sant Vicenç de Montalt, a la comarca del Maresme. Allà comença a fotografiar espais de la zona com l’Hotel Estrac, llavors acabat de clausurar, els interiors del qual encara intactes a les imatges de l’autor parlen d’un passat recent, que sembla remot i irrecuperable. Des de llavors, l’artista centra la mirada en la intimitat de la nova llar i l’entorn més proper, aprofundint en una obra extremadament refinada, que dibuixa els ambients d’una manera precisa, en una simfonia de llums i ombres, amb fons autobiogràfic.

 

El llegat de Ferran Freixa

 

El fotògraf mor el juny del 2021. I el 2022, la seva família i amics, en col·laboració amb la Fundació Photographic, l’homenatgen amb l’exposició retrospectiva “Ferran Freixa, la llum present, que s’inaugura el 22 d’abril al Museu Boca del Calvari de Benidorm.

© Ferran Freixa

Freixa és un dels màxims exponents de la generació de fotògrafs de la dècada dels setanta, que va representar una segona avantguarda, caracteritzada especialment per les seves contribucions creatives a la fotografia documental. A les antologies expositives de la seva obra se sol destacar el perfil íntim del seu documentalisme.

S’han seleccionat imatges seves per a nombroses mostres col·lectives de fotografia contemporània espanyola celebrades a ciutats com Nova York, Tucson, Mèxic, Londres i París, així com a l’exposició itinerant “Cuatro Direcciones: 1970-1990”. I entre les nombroses exposicions en solitari, cal destacar l’àmplia retrospectiva “Ferran Freixa. Fotografia 1973-2013“, al Centre d’Art Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona). A més, la seva obra és part de col·leccions importants, tant públiques com privades. El MNAC, l’IVAM, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia o la Biblioteca Nacional de França són exemple de les institucions que atresoren obra de Freixa.

Parts d’aquest text han estat extretes del text introductori per a “Ferran Freixa. La llum present” i de “El triomf de la mirada personal”, text de Josep Rigol per al catàleg de la retrospectiva realitzada a Tecla Sala en vida de Ferran Freixa.

També s’ha recopilat informació a les webs d’Artium, Capgròs, Fundació Palau i Revela’t.

 

Descobreix les fotografies a la venda de l’Arxiu Ferran Freixa

 

  • Còpies analògiques realitzades artesanalment, a partir dels negatius originals, i numerades.
  • Impressió en blanc i negre en gelatina de plata sobre paper baritat i bany de seleni.
  • Edicions limitades a 20, numerades i certificades pel llegat Arxiu Ferran Freixa.
  • Mides 30 x 40 cm i 50 x 50 cm.

A la icona de descàrrega que trobaràs a continuació t’oferim el catàleg amb una selecció de la seva obra a la venda:

Descarga

Per accedir a més obra de Ferran Freixa, obtenir més detalls o demanar cita prèvia per veure les còpies, contactar amb: imma.cortes@fundacionpsv.org o trucar al telèfon 93 217 36 63.

  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
  • © Ferran Freixa
Una mostra de l'Arxiu Ferran Freixa

 

 

Exposicions individuals:

 

2023

L’atessa dell’attimo. MetroQuality, Milano (Itàlia)./ Salone Internazionale del Mobile, Milano Design Week

 

2022

Ferran Freixa. La luz presente. Museu Boca del Calvari, Benidorm (Alacant)

 

2018

Odysseys. Revela’t Festival de Fotografia Analògica. Vilassar de Dalt, Barcelona.

Pin de Plata, Festival de Fotografia analògica Revela’t per Odysseys. Vilassar de Dalt, Barcelona.

 

2016

Comme le temps passe. PhotoMed, Festival de Fotografia Mediterrània. Sanary-sur-mer (França).

 

2013

HARMONIES, photographies et tirages d’époque. Galeria Tagomago. París (França).

Ferran Freixa. Fotografia 1973-2013. Centre d’Art Tecla Sala. L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona.

 

2005

La vitrina del fotògraf. Palau Robert, Barcelona.

 

2000

Galerie du Château d’Eau. Toulouse (França).

 

1997

Ferran Freixa, 1977-1994. Fotogaleria Railowsky. València.

 

1996

Ferran Freixa 1977-1994. Sala d’exposicions del Canal de Isabel II. Madrid.

Gran Teatre del Liceu. El foc, darrer acte. Palau de la Virreina, Primavera Fotogràfica 1996. Barcelona.

Gran Teatre del Liceu. El foc, darrer acte, Premi Lux Oro; Arquitectura, per les fotografies i la publicació.

 

1995

Círculo de Bellas Artes, III Biennal Internacional, Fotonoviembre, Santa Cruz de Tenerife.

 

1994

Ferran Freixa 1977-1994. Universidad de Salamanca. Salamanca.

 

1986

Los libros más bellos del mundo, medalla de Bronce. Fira Internacional de Leipzig, Alemanya.

 

1985

Carmen, Ballet Antonio Gades, Trofeo LAUS de la Associació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts Decoratives (ADG-FAD). Barcelona.

Menció d’Honor als Premis de Literatura Catalana, Generalitat de Catalunya.

Premi al Llibre Millor Editat. Ministeri de Cultura, Madrid.

 

1983

Berner Photo-Galerie, Berna (Suïssa).

Galerie Agathe Gaillard, París (França).

 

1982

Galeria El Setze, Martorell.

 

1980

Galeria Spectrum-Canon, Girona.

 

1979

Galerie Demi-Teinte, París (França).

 

1978

Atelier-Galerie de Photographie, Ais de Provença (França).

 

1977

Galeria Spectrum-Canon, Barcelona.

Galeria Il Diaframma-Canon, Milà (Itàlia).

 

Exposicions col·lectives:

2017

Fotografies com a espai públic. Arts Santa Mònica. Col·lecció Nacional de Fotografia, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

 

2018

La Fotografia “Creativa” a Catalunya (1973-1982). La Virreina, Ajuntament de Barcelona.

 

2012

Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978-1983). Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.

 

2011

ARCO 2011, Galeria Raíña Lupa, Madrid.

 

2009

Itinerarios afines, 10 fotógrafos españoles. Millî Reasürans Sanat Galerisi. Istanbul (Turquia).

Itinerarios afines, 10 fotógrafos españoles. Instituto Cervantes, exposició itinerant per Dublín, Atenes, Budapest, Bucarest.

 

2008

Charming Beijing. Festival Internacional de Fotografia de Pequín. Pequín (China).

Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.

 

2007

Itinerarios afines, 10 fotógrafos españoles. Guandong Museum of Art, Biennal de Fotografia de Guangzhou, Guangzhou (China); itinerant per diverses ciutats de Xina.

Momentos estelares. La fotografía en el siglo xx. Círculo de Bellas Artes, Sala Canal de Isabel II, Madrid.

 

2005

En las ciudades. Fotografía urbana en los fondos de la Fundación Foto Colectania. Sala d’exposicions del Canal de Isabel II, PhotoEspaña. Madrid.

La imatge inquieta. 20 anys de la Fotogaleria Railowsky. Fotogaleria Railowsky – Universitat de València. València.

 

2000

Retrato de un símbolo. Puerta de Europa. Caja Madrid, exposició organitzada por La Fábrica, Madrid.

Llibres, 15 anys de fotogaleria. Fotogaleria Railowsky. Valencia.

 

1997

Desde mi ventana. Galeria Railowsky, Valencia; itinerant per Universitat de Salamanca, Salamanca, i Centre Cívic Can Basté, Barcelona.

Encontros de Fotografia. Galeria d’Exposicions del Museu Antropològic de la Universitat de Coïmbra, projecte EUROPA, Coïmbra (Portugal).

 

1996

Imatges, fotografia catalana. Centre d’Art Santa Mònica. Primavera Fotogràfica 1996, Barcelona.

30 autors. Sala Marc 3, FOTOSÍ. Barcelona.

 

1994

Spanish Photography. The Special Photographers Company, Londres (Regne Unit).

 

1995

Paysages lieux et non-lieux. Galerie Nei Liicht, Düdelange (Luxemburg).

Luz y tiempo. Colección fotográfica formada por Manuel Álvarez Bravo para la Fundación Cultural Televisa, A.C. Centro Cultural Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic (Mèxic).

 

1992

Musa Museu, fotògrafs contemporanis als museus de Barcelona. Palau de la Virreina, Primavera Fotogràfica 1992, Barcelona.

 

1987

Escenarios de la guerra. Sala d’exposicions del Canal de Isabel II, Madrid.

 

1986

La fotografía en el museo. Museo Español de Arte Contemporáneo, Madrid.

Douarnenez’86, 9è Festival de Cinema de les Minories Nacionals, Douarnenez (França).

 

1985

Natures mortes. Galerie Arpa / Entrepôt Laine, Bordeus (França).

 

1984

Fotografia mediterrània, Barcelona.

La ruïna. Fundació Joan Miró, Barcelona.

 

1983

Place and Identity in the European Photography. Nikon Gallery, Zuric (Suïssa). Itinerant per Rimini i Pordenone (Itàlia).

L’architecture: sujet, objet ou prétexte?, itinerant per Agen, Baiona i Bordeus (França).

259 Imágenes. Fotografía actual en España. Círculo de Bellas Artes, Madrid.

 

1982

8 photographes en Catalogne. Galeries FNAC, París (França).

Fotografi spagnoli contemporanei. Castello Svevo, Termoli (Itàlia).

Galeria Camera Obscura, Estocolm (Suècia).

 

1981

Spanish Photography. Night Gallery, Londres (Regne Unit).

Fotografía contemporánea española. Center for Creative Photography, Santa Fe (EUA).

Canon Photo Gallery, Ginebra (Suïssa).

 

1979

Spanish Photography. Spain Art Gallery, Nueva York (EUA).

 

1978

Musée d’Art et d’Histoire de Fribourg, II Triennal Internacional de Fotografia, Friburg (Suïssa).

 

1977

Photographie d’architecture. Chez Rouve/Vinci 1840. París (França).

 

 

COL·LECCIONS amb obra de Ferran Freixa

Fundació Joan Miró, Barcelona.

Museo Español de Arte Contemporáneo, Madrid.

Fundación Cultural Televisa, Col·lecció Manuel Álvarez Bravo, Ciutat de Mèxic (Mèxic).

Bibliothèque Nationale de France, París (França).

Musée d’Art et d’Histoire, Friburg (Suïssa).

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

Universidad de Salamanca, Salamanca.

MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Barcelona.