Arxiu Leopoldo Pomés

Leopoldo Pomés

El fotògraf Leopoldo Pomés

 

L’obra fotogràfica de Leopoldo Pomés i Campello (Barcelona, ​​1931-Girona, 2019), Premio Nacional de Fotografía el 2018, que va aportar sensualitat a la grisa Espanya del franquisme, és representada per la Fundació Photographic Social Vision juntament amb la seva família.

Bases creatives

 

De formació autodidacta, Leopoldo Pomés es va interessar aviat per la fotografia, encara que sempre aliè a les escoles més tradicionals. De fet, amb la seva primera exposició, el 1955 a les Galeries Laietanes de Barcelona, ​​ja genera controvèrsia amb una sèrie de retrats que a l’època van revolucionar la intel·lectualitat de la ciutat. Diversos dels models que hi havia retratats pertanyien al grup artístic d’avantguarda Dau al Set, amb els quals Pomés es va relacionar estretament, sent company de tertúlia d’artistes de talla de Joan Brossa, Antoni Tàpies o Modest Cuixart.

És poc després, quan comença a col·laborar i publicar imatges a la Revista Afal, quan es dóna a conèixer a escala nacional, juntament amb altres fotògrafs d’avantguarda. El seu tema predilecte llavors serà la solitud, un tema recurrent que continuaria desenvolupant al llarg de la seva trajectòria i que, ja el 2006, protagonitzaria a Barcelona una exposició retrospectiva de la seva obra fotogràfica entre els anys 50 i els 70.

Barcelona, 1957 © Leopoldo Pomés

Salt a la publicitat

 

Els interessos de Pomés van ser amplis i, per exemple, també va ser realitzador fotogràfic i va escriure poesia, aconseguint el 2n premi Ossa Menor per aquesta darrera activitat. Tot i això, el sector que de seguida crida poderosament la seva atenció és el publicitari. El 1961, funda Studio Pomés, juntament amb Karin Leiz, i es dóna a conèixer com a fotògraf publicitari. El 1963, s’associa com a director creatiu a l’agència de publicitat Tiempo.

A partir d’aquell moment, inicia una carrera ascendent que el va portar a rodar més de 3.000 espots publicitaris i 40 documentals, a més d’obtenir nombrosos premis com a creatiu i realitzador publicitari. En aquest camp, són recordades especialment, entre molts altres treballs, les seves campanyes per a Terry entre el 1964 i el 1974, marca per a la qual crea la memorable imatge d’una noia cavalcant amb les cames nues sobre un cavall blanc, que l’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán qualificaria com a responsable d’haver erotitzat tot el país; nombroses campanyes per a Freixenet des de 1966, creant el concepte de les populars “bombolles Freixenet”, que també es convertiran en imatge de marca; la realització el 1982 de la cerimònia inaugural del campionat Mundial de Futbol a Barcelona, ​​juntament amb Víctor Sagi; la campanya de 1985/86 per a la candidatura dels Jocs Olímpics Barcelona ´92, o el documental final dels Jocs Olímpics de Barcelona ´92.

 

 

Recuperació i reconeixement de la seva obra fotogràfica

 

El 2006, Pomés abandona l’exercici de la publicitat i es bolca a temps complet en la revisió del seu extens arxiu fotogràfic. D’aquesta manera, rescata una gran part de la seva obra que feia molts anys que estava adormida i es dedica a polir aquestes troballes, iniciant en aquests anys la seva projecció internacional com a fotògraf.

És el 2018 quan rep el Premio Nacional de Fotografía, com a referent a la configuració de l’imaginari col·lectiu del país.

Pomés és, a més, autor de diversos llibres, incloent-hi un poemari, dos dedicats a la gastronomia, i unes memòries, que va presentar el 2019, mateix any de la seva mort.

  • © Archivo Leopoldo Pomés
  • Barcelona, 1957 © Archivo Leopoldo Pomés
  • © Archivo Leopoldo Pomés
  • © Archivo Leopoldo Pomés
  • © Archivo Leopoldo Pomés
  • La cantante Nico © Archivo Leopoldo Pomés