El jurat d’experts de la IV edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, format pel periodista i documentalista Karlos Zurutuza, la comissària independent Sandra Maunac, el director, productor i guionista de cinema documental Òscar Moreno, la fotògrafa freelance Sofía Moro i el fotògraf, editor fotogràfic i professor Rafa Badia, ha finalitzat el procés de revisió i selecció dels projectes candidats.
Avaluats segons la qualitat formal i conceptual, així com pel valor social de la temàtica proposada, els tres següents projectes són finalistes a la IV Beca Joana Biarnés:
“Presencio & the Rural Kids”.
De Virginia Villacisla, fotògrafa de Burgos.
© Virginia Villacisla.
Presencio (Burgos, 200 habitants) és el nom del poble on va néixer la meva mare i on jo he passat tots els estius de la meva vida i incomptables caps de setmana. En castellà Presencio també és la primera persona del singular del verb presenciar. Aquest projecte documenta la manera com els joves, abans de convertir-se en adults amb responsabilitats, habiten i interactuen amb els espais rurals heretats dels seus pares
Amb l’èxode rural que va començar als anys seixanta. els habitants de pobles castellans, com a la resta del país, van buscar oportunitats laborals a les ciutats més properes, on es van establir i van formar una família. Molts pobles no van sobreviure i van ser totalment abandonats. Però altres van quedar com a lloc de segona residència on estiuejar o passar el cap de setmana. El poble transmet els orígens d’aquests “exiliats” als fills i als néts. Allò antic i modern, rural i urbà conviuen a través del retorn d’aquestes noves generacions al poble. Així, aquest lloc, que és la seva herència, es manté en contínua evolució.
Les imatges resultants són el registre del meu diàleg (com a jove que els habita) amb aquests espais. Presencio significa estius sense llei, amors de revetlla, botellons a la tómbola… Però, sobretot, significa créixer en comunitat en un lloc aturat en el temps.
“El paisaje invisible. La desaparición (evitable) del Delta del Ebro”.
De Wayra Ficapal, fotògrafa, periodista i editora gràfica, de Barcelona.
© Wayra Ficapal.
L’olor de tarongers a la primavera, el vol elegant dels flamencs, l’arròs daurant-se a finals d’agost, un lliri de mar sobre la platja calenta, quan ja es fa fosc. La llacuna de l’Encanyissada, el far del Garxal, els Ullals de Baltasar… Cada racó del Delta de l’Ebre m’emociona. Allà em sento connectada a la terra.
Però el Delta de l’Ebre s’ofega. Aquest aiguamoll situat al sud de Catalunya i un dels més importants a nivell europeu pot deixar d’existir a causa d’una combinació fatal de la reculada i l’enfonsament dels terrenys i l’augment del nivell del mar.
Entenc la fotografia com un acte transformador en ell mateix. Em disposo a documentar el Delta de l’Ebre com un petit acte de resistència que compartir amb les persones que estan lluitant per aquesta terra amenaçada; com una manera d’aturar el temps d’aquesta condemna anunciada, com una manera d’alertar la ciutadania de la seva desaparició probable.
“Demotanasia. La muerte silenciosa de una cultura, su gente y territorio. Los últimos del rural”.
D’Adra Pallón, fotògraf documentalista resident a Lugo.
© Adra Pallón.
La meva àvia Josefa té vuitanta-nou anys i viu sola en un llogaret de la província de Lugo. A zones com Galícia, de mitjana, cada setmana queda despoblat un llogaret.
La despoblació és un greu problema i ha de ser fotografiat en aquest moment històric, ja que reflecteix la passivitat institucional, plena de violència implícita, que pateixen els habitants d’aquests entorns rurals, la majoria immensa, persones de la tercera edat.
La demotanàsia està definida com “el procés pel qual les persones d’un territori es veuen obligades a marxar degut a accions polítiques directes o indirectes, o per omissió. La mort per despoblació és lenta i silenciosa. Despietada amb el territori, la naturalesa i el patrimoni”. La situació no és menys dramàtica per a les persones que habiten o, més aviat, resisteixen al lloc. Aquestes que viuen en la més absoluta solitud en una silenciosa, silenciada i mal anomenada Espanya buida. En realitat encara no ho està.
Les paraules que expliquen cada projecte han estat extretes de diversos apartats de les justificacions presentades per cada participant i han estat lleugerament editades per a aquest text de presentació.
* El passat 12 de gener vam anunciar “Demotanasia. La muerte silenciosa de una cultura, su gente y territorio. Los últimos del rural” d’Adra Pallón, com a projecte guanyador.
Des de la Fundació Photographic volem agrair enormement la participació a totes les persones que han presentat els seus projectes, així com el suport a totes les entitats que han col·laborat en la difusió daquesta convocatòria, incloent-hi escoles de fotografia, associacions i sindicats de fotògrafs i periodistes, universitats, festivals de fotografia, revistes especialitzades i agendes culturals.
La Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes es finança amb els ingressos generats per l’Arxiu Joana Biarnés i compta amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Terrassa, Escuela Efti, Foto Ruano Pro i l’Arxiu Joana Biarnés.
