Avui que Joana Biarnés ja és reconeguda com una figura imprescindible a la història de la fotografia nacional, cal redescobrir també la seva mirada al món de la moda. Perquè la primera dona fotoperiodista del nostre país va ser també la pionera femenina a la fotografia de moda a Espanya i fins i tot una de les primeres a nivell internacional.
La seva transcendència en aquest sector queda demostrada a l’exposició Joana Biarnés. Madrid / Moda a pie de calle, que del 28 de febrer al 23 de juliol del 2023 acull la Sala Canal de Isabel II, a Madrid, organitzada per la Comunidad de Madrid i comissariada per l’expert en moda Josep Casamartina, amb la col·laboració de Fundació Photographic Social Vision i Cottet Òptica.
Lourdes Albert i altres maniquins a la Gran Via, en una editorial per a Herrero i Rodero, Madrid, octubre de 1967
La mostra inclou més d’un centenar de fotografies que presenten l’evolució de la moda i de la societat en una època de canvis transcendentals, des de finals dels anys 50 fins a inicis dels 70.
Reportatge “Moncho Street”, carrer Don Ramón de la Cruz, publicat al diari Pueblo, Madrid, 18 de gener de 1968
Biarnés va ser cronista de l’evolució radical que es va produir a la indumentària, del classicisme de l’alta costura a la informalitat del prêt-à-porter. Va col·laborar amb noms cèlebres de l’alta costura pàtria com Miguel Rueda, Antonio Nieto o Juanjo Rocafort , a més de fer seguiment de la presència a Madrid de Mary Quant o Paco Rabanne o de la influència que exerciria André Courrèges des de París, al país veí que la fotògrafa també va tenir oportunitat de freqüentar a lèpoca.
Tots els divendres hi haurà visites guiades a la mostra i el 16 de març tindrà lloc una trobada digital amb representants de la Fundació Photographic, que desgranaran la importància de l’Arxiu Joana Biarnés.
Al llibre editat per Blume i que acompanya l’exposició, trobem un pròleg del fotògraf especialitzat Manuel Outumuro on explica com Richard Avedon, impulsat pel director d’art de la revista Harper’s Bazaar, decideix als anys cinquanta treure a les models de l’estudi per retratar-les a escenaris urbans. El seu experiment va exercir una gran influència entre els joves fotògrafs que començaven a desenvolupar la seva carrera a la indústria de la moda. Entre aquests nous valors, hi havia William Klein i Joana Biarnés, tots dos bons coneixedors de tot el que suposava disparar en exteriors. Opina Outumuro que “d’alguna manera, les seves òptiques podrien ser ànimes bessones, perquè tots dos es van iniciar al carrer, allà precisament on la indumentària es fa protagonista”.
JOANA I LA MODA A PEU DE CARRER
L’actriu i model Rosanna Yanni, amb maquillatge Op Art, a l’Hipòdrom de La Zarzuela, Madrid, 1965
Quan la Joana es va introduir al món del glamour, ja feia temps que treballava com a fotoperiodista, professió en què s’havia iniciat amb el seu pare. El seu treball per la moda s’iniciaria a Barcelona a finals dels anys cinquanta, encara que va ser especialment intens quan es trasllada a Madrid, entre el 1962 i el 1972.
Segons explicava la pròpia Joana, tot va començar el 1959, quan la periodista Pilar de Abia, directora de La Moda en España, li va demanar de col·laborar amb reportatges en aquesta revista que s’editava a Madrid. En paral·lel, va començar a rebre encàrrecs de marques de gènere de punt i banyadors, alhora que la important modista d’alta costura Asunción Bastida li encarregava retratar les seves col·leccions, de la mateixa manera que ben aviat també farien els modistes madrilenys Vargas Ochagavía i Lino Martínez.
Maniquí amb un vestit de paper realitzat amb fulles del diari Pueblo, Madrid, ca. 1967
El 1963, Emilio Romero, director del diari Pueblo, li va proposar treballar-hi com a fotoperiodista i la Joana es va instal·lar a Madrid, cosa que va iniciar una extraordinària col·laboració que duraria gairebé deu anys i donaria peu al millor de la seva producció.
Si el seu treball periodístic va ser excel·lent, a les seves sessions editorials per a Pueblo, la Joana se sentia molt més creativa, perquè quan es dedicava a la moda tenia un rol molt més actiu. És així com la fotògrafa descobreix el plaer de disparar imatges que ella mateixa havia creat i provocat. Ella escollia estilismes, temàtiques, localitzacions, models… De vegades, fins i tot aportava algunes peces pròpies! I és que a la Joana li agradava anar a la moda i gaudia fullejant revistes europees, que clarament van influir en la seva manera de vestir i de mirar i a les quals tenia accés en passar temporades a França amb la família del seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger.
Lourdes Albert, a la dreta, amb altres dues maniquís amb models d’Antonio Nieto a les escalinates del Palacio de la Bolsa. Madrid, abril de 1967
La Joana va tractar la moda amb la mateixa proximitat i sinceritat que la resta de temes que documentava, i aquesta és una de les principals aportacions al gènere. En aquest àmbit, tan donat a les fantasies i la sofisticació, sovint va situar les models al carrer, amb naturalitat, sense buscar escenaris fastuosos o extravagants i va saber captar com ningú l’essència del seu temps.
En aquella època, retratar una model al mig dels carrers de Madrid suposava una provocació. I en la seva voluntat de ser testimoni documental dels primers signes d’obertura d’aquest país, Biarnés també captava en les seves fotografies de moda la reacció d’homes atònits i dones bocabadades. Era la seva manera d’apostar per una certa relaxació de la societat, i a la percepció d’un panorama al què va contribuir visualment amb una bona dosi d’alegria, picardia i frescor.
ORÍGENS DEL PROJECTE
Revisar en profunditat i recopilar la fotografia de moda de Joana Biarnés era un projecte llargament acaronat pel comissari de la mostra, Josep Casamartina i per la mateixa Joana.
Joana Biarnés a l’estació d’Atocha. Dècada dels 70
Van començar a treballar-hi fa anys, amb la col·laboració de Photographic Social Vision i gràcies a l’interès que van mostrar el Centre d’Art Tarragona i l’ajuntament de la mateixa ciutat, amb la participació també de l’Ajuntament de Terrassa, ciutat natal de Biarnés.
Malauradament, la inesperada mort de la fotògrafa el 2018 li va impedir veure’l realitzat. Tot i això, l’entusiasme que ella havia mostrat per aquest projecte, va animar a la resta de l’equip i entitats implicades a continuar treballant en dur-ho a terme. Així, el 2019 es va inaugurar una primera mostra a Tarragona, que el 2020 va viatjar també a Terrassa.
Aquell treball inicial s’ha redoblat, abastant finalment una revisió de més de 25.000 negatius, així com una selecció de totes aquelles fotografies que transcendien l’encàrrec més funcional i aportaven elements més perdurables, tant en qualitat com a nivell conceptual, d’acord amb allò millor de la seva autora, sent una excel·lent aportació tant a la història de la moda com a la de la fotografia.
I és ara, quan el somni de la Joana es compleix amb escreix, en arribar finalment a Madrid, de forma revisada i ampliada, incloent-hi una trentena d’imatges addicionals i fins i tot alguns dels vestits que apareixen a les fotografies, veritables peces de col·leccionista.
S’aporta llum així a una part essencial però poc coneguda de l’Arxiu Biarnès. La Joana es sentiria avui immensament feliç i orgullosa de compartir la seva aportació a la fotografia de moda a Madrid, principal escenari de la seva producció fotogràfica a l’àmbit de la moda i ciutat que li va brindar l’escenari i el context perfectes per desenvolupar la seva mirada i enginy.
VENDA D’OBRA A LA GALERIA BLANCA BERLÍN
Lucía Bosé, ataviada com George Sand, durant el rodatge d'”Un invierno en Mallorca”, de Jaime Camino. Mallorca, 1969.
Paral·lelament, també a Madrid i fins al 25 de març, a la Galeria Blanca Berlín es podrà gaudir d’una selecció d’obres de Biarnés a la venda, que complementa l’exposició “Un don innato”, dedicada a Ramón Masats, qui va ser amic i mentor de la Joana.
Aquesta és la primera vegada que es posen còpies a la venda de Joana Biarnés a Madrid. Recordem que els beneficis d’explotació del seu arxiu es destinen a afavorir el futur del fotoperiodisme per desig exprés de l’autora, fruit de la seva gran generositat i preocupada per l’estat del sector. Per això, des de la Fundació Photographic Social Vision, que custodia el seu llegat i difon l’obra de la primera fotoperiodista nacional, vam crear en la seva memòria la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, que se celebra anualment des del 2019.
