Exposició > “Hasta que la tierra aguante”, de Santi Donaire

Contenidor de tomàquets abandonats i podrits a les portes d’un hivernacle a Níjar, Almeria. © Santi Donaire

Espanya és el tercer exportador de fruites i verdures del món, només després dels EUA i la Xina.
Aquesta posició col·loca el nostre país en un lloc protagonista dins la producció industrial d’aliments mundial.
Ser líders mundials o europeus en producció d’aliments
com el mànec, l’alvocat, la maduixa, l’oli d’oliva o la carn de porc,
provoca que el territori, els seus recursos naturals i la seva població
es vegin orientats a la màxima producció i rendibilitat econòmica,
allunyats de qualsevol equilibri amb el medi ambient o els drets més bàsics de les persones”.

Així s’expressa Santi Donaire, periodista i fotògraf documental guanyador de la III Beca Joana Biarnés, gràcies a la qual ha desenvolupat una profunda i detallada investigació sobre la manera com produïm el nostre aliment. que ara pots descobrir:

〉〉〉 EXPOSICIÓ A MADRID

Part de la seva investigació es podrà conèixer a través de l’exposició Hasta que la tierra aguante, produïda per Photographic Social Vision i que es podrà visitar a Madrid del 23 de juny al 23 de juliol de 2023 a la Sala Fujifilm d’EFTI – Centre Internacional de Fotografia i Cinema (C. Fuenterrabía, 4).

〉〉〉 PRESENTACIÓ A BARCELONA

A més, Santi Donaire també estarà a Barcelona per fer una presentació del seu projecte oberta al públic general el dilluns 17 de juliol de 2023, a les 19 h. a la seu de la Fundació Photographic (Via Augusta, 175. Barcelona). Per accedir a aquest esdeveniment envia’ns un e-mail indicant el teu nom i nombre d’acompanyants, en cas que vulguis assistir-hi amb més persones.

Una garrafa de pesticides abandonada als afores d´’una instal·lació agrícola. © Santi Donaire

EL PROJECTE “HASTA QUE LA TIERRA AGUANTE”

Quan el jurat de la III Beca Joana Biarnés va nomenar guanyador Santi Donaire, va qualificar el projecte com a “tan ambiciós com pertinent, que abasta assumptes tan urgents com el canvi climàtic, l’Espanya buidada, l’absoluta precarietat de molts dels treballadors del camp que malviuen amb sous de misèria en condicions insuportables, la manca d’aigua, l’esgotament dels terrenys o la contaminació ambiental”.

Gràcies a la Beca oferida per la Fundació Photographic, l’autor ha pogut dedicar nou mesos a desenvolupar la investigació fotoperiodística, amb l’assessorament tutor de Juan Valbuena, fotògraf fundador de l’agència NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i coordinador del Màster Internacional de Fotografia i Gestió de projectes de l’Escola EFTI.

L’exposició que s’inaugura a Madrid, produïda per la Fundació Photographic i comissariada per la mateixa entitat amb el suport de Juan Valbuena, presenta part dels resultats recollits en aquesta investigació fotoperiodística, que ha portat l’autor dels hivernacles d’Almeria a les macrogranges d´Aragó, passant també per Catalunya. Zamora, Múrcia, Jaén o Huelva.

Hi retrata l’agricultura i la ramaderia industrials a Espanya i les seves conseqüències ambientals, humanes i sanitàries. “Espanya s’ha convertit en els darrers 40 anys en el rebost d’Europa en qüestions tan essencials com la ramaderia, la indústria porcina, l’oli d’oliva, el sector hortifrutícola, l’alvocat o el plàtan” – explica Santi Donaire – ” El nostre clima i la nostra privilegiada posició geogràfica i l’explotació de milers de persones d’origen migrant han fet que l’Estat espanyol es converteixi en el gran productor alimentari del Vell Continent. Però sabem què vol dir realment això? En quines condicions es produeix el menjar que mengem i exportem? Com viuen les comunitats locals la industrialització intensiva del sector ramader i agrícola?”.

Hasta que la tierra aguante és una ruta pels grans centres de producció d’aliments a Espanya per analitzar un model industrial ancorat a la cobdícia i que nega els límits de capacitat biològica del planeta, com declara l’autor.

Com demostra la seva investigació, l’agricultura i la ramaderia tenen un paper molt important en l’avenç del canvi climàtic, consumint enormes quantitats d’aigua, explotant el sòl i els nutrients, generant residus i contaminació que banyen els nostres rius i els aqüífers i emprant mà d’obra en règim de semiesclavitud.

Però aquest projecte també és una crida a la reflexió per als habitants de les ciutats i al model de consum i econòmic urbà. La forma de consumir i d’alimentar-nos provoca l’explotació descontrolada dels recursos i les persones de l’entorn rural per part de grans multinacionals. Produïm com consumim i viceversa.

Una parella de joves observen el conjunt d’hivernacles d’El Ejido. © Santi Donaire

L’AUTOR, SANTI DONAIRE

Nascut a Jaén (Andalusia) el 1988, Santi Donaire és fotògraf documental, periodista i cofundador de la productora de documentals Nervio.

Va estudiar Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, i va ampliar la seva formació fotogràfica a l’escola Blankpaper.

Ha treballat durant set anys com a fotoperiodista a l’agència de notícies EFE i l’European Pressphoto Agency (EPA). El seu treball ha estat publicat en diaris com El País, The Washington Post i Le Monde o a la revista Time.

El 2018 va obtenir el tercer lloc dels premis POY – Picture Of The Year International, a la categoria de General News, a més de ser participant del Premio Rey de España de Periodismo, per un reportatge publicat a The New York Times sobre nens contrabandistes de benzina a la frontera entre Veneçuela i Colòmbia.

Actualment el seu compromís gràfic se centra principalment en la denúncia de les vulneracions de drets humans en qüestions relacionades amb la migració, la memòria històrica o el canvi climàtic. En els darrers sis anys ha abordat, des de diferents perspectives, les conseqüències de la dictadura militar a Espanya, però sempre amb la intenció d’analitzar la memòria col·lectiva i el trauma històric que perviu i acompanya la societat espanyola.

Pots llegir l’entrevista que vam fer a Santi Donaire el 2022, en obtenir la Beca Joana Biarnés. A la 1a part analitzava la situació del sector fotoperiodístic i la seva trajectòria fins al moment i a la 2a part entrava al detall de les raons que l’impulsaven a iniciar Hasta que la tierra aguante, el necessari projecte que ara presenta els seus primers resultats.